Data d’emissió: 16 de maig, 2011

PATRIMONIO NACIONAL. Tapiz. Dido despide a Eneas (Siglo XVII)

CONSULTA TARIFES

PATRIMONIO NACIONAL. Tapiz. Dido despide a Eneas (Siglo XVII)

HISTÒRIA

La imatge d’aquest full bloc reprodueix un fragment del tapís de la sèrie “Dido i Enees” que pertany a la col•lecció del Palau Reial de Madrid i se centra en el passatge en què “Dido acomiada Enees”.

El tapís està confeccionat amb seda i llana i manufacturat a Brussel•les, concretament per Gerard Peemans (cap al 1660), un dels millors tapissers de l’època.

El poeta romà Virgili (segle I aC), a la seva obra l’Eneida, ens explica la tràgica història d’amor entre Dido i Enees. Una història d’amor i abandonament. El mite narrat per Virgili ens fa saber que quan els troians arriben a Cartago són rebuts per la seva reina, Dido. En aquell moment, Dido coneix el príncep i heroi troià, Enees.

Venus pacta amb Juno que Dido i Enees s’uneixin en matrimoni i regnin junts a Cartago. La deessa Juno organitza una cacera i durant aquesta es desferma una tempesta que duu la parella a refugiar-se en una cova. Allà esclata la passió entre els amants. Els déus, però, tenien un altre destí per a Enees i envien Mercuri, el seu missatger, perquè li digui que ha de marxar amb la missió de fundar una nova ciutat, Roma. Un cop Enees ha marxat de Cartago, Dido cau en una profunda desesperació que la duu a suïcidar-se. A partir d’aquest moment, es genera entre Roma i Cartago un odi etern.

El tapís que reprodueixen el full bloc i el segell té com a tema Dido acomiadant-se d’Enees. La reina de Cartago apareix al centre, asseguda al seu tron, envoltada de dames i personatges de la seva cort. Dido mostra la seva mà dreta en senyal d’acomiadament d’Enees, la impressionant figura del qual, abillada amb vestimentes de guerrer s’aprecia a l’esquerra de la composició, mentre que a la dreta, amb la finalitat d’aportar perspectiva al tapís, hi ha un jardí adornat amb una estàtua i altres elements classicistes. Aquest tapís, realitzat en el segle XVII, està envoltat d’una sanefa a les vores decorada amb fruites, elements florals i vegetals, a més de petits genis que duen garlandes.