150 ANIVERSARIO LEY DEL NOTARIADO

El 28 de maig del 1862 es va publicar la Llei del Notariat, signada per la reina Isabel II, que acabava d’unificar la normativa vigent en aquell moment. Per recordar l’efemèride, es posa en circulació un segell commemoratiu que reprodueix el logotip oficial del 150 aniversari (1862-2012).

L’article 1r de la Llei diu: “El notari és el funcionari públic autoritzat per donar fe, d’acord amb les lleis, dels contractes i altres actes extrajudicials”. D’aquesta manera es va establir oficialment la figura pública del notari, que fa la doble funció de ser un professional del dret i un funcionari públic alhora. S’accedeix al càrrec per oposició i és sinònim de garantia de legitimitat i seguretat tant per als particulars com per a l’estat. Els notaris treballen en règim de competència i entre les seves funcions hi ha atorgar escriptura pública per oferir la màxima seguretat jurídica en dret. Redacten testaments, capitulacions matrimonials, actes de compravenda, préstecs hipotecaris, constitucions de societats i declaracions d’hereus, entre altres tipus de documents.

Els notaris espanyols estan repartits per tot el país, incloses les petites localitats, per garantir el servei a tota la societat. S’agrupen en col•legis notarials, que els donen suport en les seves funcions alhora que en controlen les actuacions. Jeràrquicament depenen de la Direcció General del Registre i del Notariat (DGRN) i al capdavant hi ha el ministre de Justícia com a Notari Major del Regne.

Sembla que l’origen del notariat es troba en els antics escribes egipcis i en els tabelliones romans. A Espanya hi ha referències en els diferents furs de l’època medieval, com ara el Fuero Juzgo, el Fuero Real i a les Siete Partidas del rei Alfons X, el Savi (segle XIII), en què s’estipulen les condicions que calia reunir per poder exercir el càrrec.

La Llei del Notariat del 1862, vigent actualment, destaca la figura del notari com a símbol de garantia de les llibertats individuals i patrimonials entre els particulars i els poders públics. Des dels seus orígens ha constituït un element necessari en les societats democràtiques i d’economia de mercat i és una professió molt reconeguda.