ARTE CONTEMPORÁNEO. MANOLO VALDÉS

Un full bloc amb quatre segells representatius de la pintura i l’escultura de Manolo Valdés formen aquesta sèrie dedicada a l’Art contemporani.

Nascut a València l’any 1942, la vida artística de Manolo Valdés es va iniciar a l’Escola de Belles Arts de València, a la qual va ingressar l’any 1957 i que va abandonar dos anys després per dedicar-se plenament a la pintura. Ben aviat va demostrar la seva capacitat creadora i, amb altres artistes del moment, va defensar el nou paper de l’art en una Espanya en procés de transformació. L’any 1964, amb Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes, funda Equip Crònica, del qual Toledo es deslliga ben aviat, i en el qual Valdés roman fins a la mort de Rafael Solbes el 1981. Aquest equip utilitza el nom del col•lectiu en lloc de l’individual i cultiva una pintura figurativa en la tendència de l’art pop.

A partir del 1981, Valdés va iniciar el seu camí en solitari i va buscar un nou estil que el va allunyar de l’etapa anterior a Equip Crònica, tot i que aprofita el bagatge i l’experiència adquirits. L’any 1989 es va traslladar a Nova York i va experimentar amb noves formes d’expressió, que comporten un canvi definitiu en la seva carrera artística.

Manolo Valdés pren com a referència, per a moltes de les seves obres, els grans mestres de la pintura, com ara Goya, Velázquez o Zurbarán, així com els pintors més avantguardistes, com ara Monet, Matisse, Picasso o Miró. A l’hora de pintar utilitza diferents materials i textures, com ara arpillera, lli o llenç, i aprofita les teles estripades i cosides per plasmar-hi les seves pintures plenes de color.

Com a escultor ha treballat tota mena de materials: bronze, fusta, alabastre, marbre, plom, zinc i vidre. Ha realitzat grans formats per a espais públics, com la Dama d’Elx, de més de vint metres d’alçada, exposada a València; la Infanta Margarida, de set metres, a Alcobendas (Madrid) o la Dama del Manzanares, de tretze metres, a Madrid. La col•lecció de Menines, que s’ha exposat de forma itinerant pels carrers de Valladolid, Sevilla, Salamanca o Madrid, i també els caps de dona amb barrets, són algunes de les seves obres singulars.

L’artista viu actualment entre Nova York i Madrid.

Als segells es reprodueixen dos olis sobre arpillera, Perfil amb fons blau i Vivianne III, i dues escultures, una versió de marbre de la Infanta Margarida, del 1995, i una versió de fusta de la Reina Mariana, del 1982.