CATEDRAL DE SEVILLA

La sèrie Catedrals dedica aquesta emissió a la catedral de Sevilla o catedral de Santa María de la Sede. El full bloc reprodueix la volta del creuer flanquejada a tots dos costats pel cor i la capella major. El segell presenta una vista de l’exterior amb la torre de la Giralda.

L’any 1401, el capítol catedralici de Sevilla va decidir construir un nou temple sobre l’antiga mesquita de la ciutat. Diuen que un canonge va exclamar: “Construïm una església que faci que aquells que arribin a veure-la acabada pensin que estem bojos”, i poc temps després es va començar la catedral gòtica amb una superfície més gran del món. Les obres es van donar per acabades l’any 1506, amb la col•locació de l’última pedra del cimbori, tot i que en els segles posteriors van continuar els treballs de decoració i d’annexos de noves dependències.

La catedral és de planta rectangular, dividida en cinc naus, amb girola i capelles laterals entre els contraforts. Totes les naus intermèdies tenen la mateixa alçada, mentre que la central i la del creuer són una mica més elevades. Al costat de la nau central hi ha el cor i la capella major. En aquesta última hi podem trobar un espectacular retaule que inclou l’escultura d’un crucifix gòtic del segle xv. El cor i la capella major queden tancats amb unes altes reixes daurades d’estil renaixentista. Les columnes, de gran alçada, són feixos de filets amb motllures senzilles. L’exterior presenta una barreja d’elements musulmans, gòtics i platerescs.

Unida a la catedral hi ha la Giralda, la torre del campanar. Va ser construïda en el segle xii, durant el període almohade, a imatge de la Kutubiyya, a Marràqueix (Marroc), i era la torre de l’anterior mesquita. En el segle xvi, ja en època cristiana, es va afegir el terç superior del cos del campanar.

També és part de la catedral el Patio de los Naranjos, anteriorment pati d’ablucions de la mesquita. Obra almohade del segle xii, té forma rectangular, amb una font al mig. Un cop Sevilla va ser conquerida pels cristians es va utilitzar com a cementiri i lloc de predicació.

L’any 1987, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat el conjunt de la catedral de Sevilla, el Real Alcázar i l’Archivo General de India.