CATEDRALES. Catedral de Santiago

Durant l’edat mitjana la catedral de Santiago va ser un lloc de peregrinació, ja que, segons diu la tradició, hi ha el sepulcre de l’apòstol sant Jaume. Era, i continua sent, per als pelegrins, el final del llarg camí de Sant Jaume. Catalogada com una joia del romànic espanyol, amb afegits posteriors del gòtic i del barroc, es va començar a construir l’any 1075 sobre les restes d’una petita basílica destruïda per Almansor. La major part de la catedral es va concloure a finals del segle XII i va ser ampliada entre el XVI i el XVIII.

En la seva construcció es va prendre com a punt de referència el sepulcre de l’apòstol de la capella major, sobre el qual hi ha la girola, i es va traçar una planta de creu llatina, de 100 metres de llarg, amb tres naus tant al braç major com als menors. La llum arriba a la nau central a través del trifori que recorre tota l’església. Els finestrals de la nau acullen arcs gairebé semicirculars. Els arcs del temple es recolzen sobre forts pilars adornats amb escultures als capitells.

De l’interior de la catedral destaca la capella major, situada sobre la cripta de l’apòstol, amb un altar de plata, trones de bronze i un retaule barroc amb una imatge de sant Jaume a cavall. Té un cambril en què hi ha l’apòstol vestit de peregrí, amb una esclavina de plata i ornaments de pedreria, al qual s’accedeix per una escala per fer la tradicional abraçada al sant.

El temple està envoltat de façanes de diferents èpoques, com ara: la de Las Platerías, d’estil romànic i adornada amb tota mena de detalls als timpans i muntants; la d’Azabachería o nord; i la façana est o de Quintana, amb la porta reial i la porta santa o del perdó, que només s’obre els anys en què la festivitat del sant cau en diumenge. Però, sens dubte, la més monumental és la façana principal o de l’Obradoiro, una obra mestra del barroc espanyol del segle XVIII. Està situada davant del famós portal de la Glòria, realitzat entre el 1168 i el 1188 pel mestre Mateo. D’estil romànic, està dividit en tres arcs de mig punt i només el central té timpà. Al centre del timpà hi ha el pantocràtor amb la imatge de Crist envoltada dels quatre evangelistes i els àngels. A l’arquivolta del timpà podem trobar asseguts els vint-i-cinc ancians de l’Apocalipsi, cadascun amb un instrument musical.

El full bloc reprodueix la façana de l’Obradoiro, que és el símbol de la catedral, i el segell, l’apòstol amb el bastó de peregrí i un pergamí a la mà.