CATEDRALES. Catedral de Toledo

La Catedral Primacial de Toledo és el motiu d’aquesta emissió formada per un full bloc i un segell que reprodueixen la façana principal i una vista exterior del temple, respectivament.

La construcció de la catedral es va iniciar l’any 1226, quan el rei Ferran III, el Sant, i l’arquebisbe Rodrigo Jiménez de Rada en van col•locar la primera pedra sobre els fonaments del temple visigot que s’havia utilitzat com a mesquita.

Al més pur estil gòtic d’influència francesa, té una extensió de 120 m de llarg per 59 m d’ample i compta amb 750 vitralls ricament ornamentats. Aquest temple està dividit en cinc naus, sostingudes per 88 columnes, i les laterals es prolonguen per darrere de la capella major de manera que formen una girola amb un doble passadís semicircular. El claustre i les seves dependències es van construir en el segle XIV i un segle després es van aixecar les capelles de sant Pere i de sant Jaume. D’aquesta manera les obres catedralícies es van considerar concloses l’any 1493.

Entre les diverses capelles que formen la catedral, la capella major té un lloc preeminent, amb un retaule de fusta policromada i daurada que està format per tres cossos, amb cinc alçades, finament tallats amb representacions religioses. Al centre hi ha el sagrari, tallat en filigrana sobre fusta. El retaule està coronat amb un calvari de grans dimensions envoltat d’un cel estrellat. La capella major es tanca amb una reixa fabricada per Francisco de Villalpando, una de les mes ostentoses del Renaixement espanyol. Darrere d’aquesta capella hi ha el Transparent, una claraboia d’estil barroc per la qual entra la llum.

Altres capelles destacades són: la mossàrab, de sant Ildefons, de sant Jaume, dels Reyes Nuevos, de sant Blai i del Sagrari. Aquesta última acull la Mare de Déu del Sagrari, patrona de la ciutat. La imatge és una talla de fusta, revestida de plata i coberta amb un mantell brodat amb or i encasts de pedres precioses. A la falda té el Nen, també recobert de plata.

Davant de la capella major hi ha el cor, tancat per una reixa forjada per Domingo Céspedes en el segle XVI. El cadirat alt, amb 72 setials, es considera únic. El costat dret va ser tallat per Alonso Berruguete, fill del pintor Pedro Berruguete, i la part esquerra, per Felipe Bigarny. El cadirat baix, gòtic, pertany al mestre Rodrigo Alemán i representa una escena de la conquesta de Granada.