EMISIÓN CONJUNTA ESPAÑA-RUMANÍA

Espanya i Romania posen en circulació una emissió en comú dedicada a espècies animals pròpies dels seus entorns geogràfics. Els segells, units pel dentat, reprodueixen imatges de la cabra salvatge i el cérvol.

La cabra salvatge o Capra Pyrenaica és una espècie endèmica de la península Ibèrica. Viu en boscos i matollars d’alta i mitjana altura, entre els 500 i els 2.500 metres d’alçada, i la podem trobar habitualment a Sierra Nevada, Gredos, Cazorla, Guadarrama, la zona muntanyenca de Conca i en algunes muntanyes de Catalunya. El mascle té un banyam gran i sense ramificar que pot arribar a ser tres vegades més llarg que el de les femelles. També és més corpulent que aquestes i presenta la barba de boc sota la mandíbula. El color del pelatge pot ser bru, grisós o canyella al dors i blanc al ventre. Té l’olfacte i l’oïda desenvolupats i gràcies a les seves peülles pot caminar entre roques i saltar per parets gairebé verticals. Les cabres salvatges s’agrupen en ramats nombrosos que reuneixen els mascles o les femelles i les cries per separat. Tot i que són sedentàries, solen fer llargs viatges durant l’hivern tot buscant refugi. Durant l’època de zel, entre el novembre i el gener, els mascles lluiten agressivament posant-se dempeus sobre les potes del darrere i picant les cornamentes per aconseguir les femelles.

A finals del segle XIX l’espècie va començar a perillar i, l’any 1905, el rei Alfons XIII va crear el Refugi Reial de Caça de la Serra de Gredos per limitar-ne la caça a la zona. L’any 1950, davant el risc d’extinció, es van començar a crear zones de reserves.

El cérvol o Cervus Elaphus viu a l’Europa de l’est i sud-oriental. El mascle es caracteritza pel seu banyam poderós i ben format, que perd cada any durant els mesos de febrer o març després de fregar-se contra els arbres. Les banyes tornaran a créixer en els següents cinc mesos i estaran enfortides per al període de zel. El cérvol adult té el cap ample, el coll ample i curt, una gran sotabarba i el pit gran, està dotat d’una forta estructura que li permet ser un bon corredor, és de color gingebre amb tons grisosos i té el ventre de color marró-negre. Les femelles viuen en ramat mentre els mascles es mouen de manera solitària o en grups de menys de cinc individus. Durant l’època de reproducció, els mascles no s’alimenten i es passen el dia barallant-se, de manera que alguns fins i tot moren de fam i d’esgotament.