INSTRUMENTOS MUSICALES

Cinc instruments musicals de corda, originaris de diferents llocs del món, formen aquesta emissió de segells autoadhesius.

L’Arpa ha estat utilitzada des de temps remots pels pobles de l’antiga Mesopotàmia i Egipte, des d’on va passar a Grècia i als països asiàtics. Durant l’Edat Mitjana va assolir un gran apogeu i en el Renaixement va perdre interès a causa de les escasses possibilitats diatòniques que presentava. Un cop perfeccionat el mecanisme per elevar els tons, va ressorgir amb gran força en el segle XVIII. Té forma triangular i està formada per la caixa de ressonància, la consola en què es fixen les clavilles de les cordes, i la columna que uneix les dues parts.

La balalaica és d’origen rus i s’utilitza per interpretar música popular. La caixa sonora, amb forma triangular, és gairebé plana i està rematada amb un mànec llarg i estret amb tres cordes que es polsen amb els dits o amb un plectre. Es coneix la seva existència des de finals del segle XVII i va assolir el seu major desenvolupament en el segle posterior.

El banjo, molt utilitzat pels negres dels Estats Units en el segle XIX, és l’instrument més popular de la música tradicional nord-americana. La caixa de ressonància, que té forma circular, està coberta amb pell i unida a un mànec molt llarg que pot tenir quatre, cinc o sis cordes. És bàsic en la música country i de jazz.

El sitar, d’origen indi, produeix un so metal•litzat i delicat, apropiat per expressar temes poètics. Consta d’una caixa de ressonància de carabassa i un mànec amb trasts mòbils, de llauna o plata, que l’instrumentista acomoda per aconseguir l’escala. Alguns incorporen una caixa de ressonància més petita a la part superior del mànec. El nombre de cordes és variable, entre 18 i 26, i es polsen amb una pua.

El rabell va ser introduït pels àrabs a Europa en època medieval. A la nostra península és molt conegut a Cantàbria, i a Castella i Lleó. L’instrument és pla per sobre i bombat per sota i el seu cos es va fent més estret cap a la part de les clavilles. Sol tenir tres cordes, que es freguen amb un arc corb i molt curt. Els joglars el van utilitzar molt per acompanyar les danses populars.

Les peces reproduïdes pertanyen al Museo Interactivo de la Música de Málaga (MIMMA), un espai concebut perquè el so envolti el visitant i estimuli els seus sentits, i perquè principiants i professionals de la música aprofundeixin en els seus coneixements.