INTRAESTRUCTURAS POSTALES EN LA ÉPOCA COLONIAL

Al bell mig de la serralada dels Andes, i disseminats al llarg de la ruta internacional núm. 7, es van construir en època colonial una sèrie de “casulls de la serralada” amb la finalitat de mantenir durant tot l’any les comunicacions postals entre Mendoza (Argentina) i Santiago de Xile. A tall de refugis d’alta muntanya, on la mola andina assoleix una alçada mitjana de 4.000 metres i els camins es feien impracticables, els “casulls” van fer d’alberg per als correus i viatgers que travessaven la gran serralada.

Per ordre del govern espanyol a Xile, el capità general del Regne, Antonio Guill y Gonzaga, va fer construir a mitjan segle XVIII les cases de la serralada o “Cases del Rei”. El projecte de construcció, amb la descripció de les característiques que havien de reunir els refugis, va ser obra d’Ambrosio O’Higgins, que amb una delegació de funcionaris havia travessat prèviament les muntanyes en ple hivern, i va veure sucumbir molts dels seus companys a causa del fred. Després d’aquest desafortunat viatge, O’Higgins i l’enginyer Garland, tots dos irlandesos, van ser designats per construir els “casulls”, que es van aixecar entre el 1765 i el 1770.

Els refugis es van traçar sobre el Camí Reial utilitzat pels inques i constaven d’una planta quadrada o circular, d’uns 25 m2 de superfície, i sostres de volta per facilitar que la neu rellisqués. Les bases s’elevaven molt per sobre del terra circumdant per permetre-hi l’accés fins i tot en les pitjors condicions climàtiques. Es van construir amb maons cuits de procedència xilena, fixats amb morter de calç molt resistent. Com a equipament interior havien de tenir un armari de fusta amb sucre, carn salada i assecada, mate i pebre vermell, per al mal d’altura, i llenya per al foc. Les provisions anaven a càrrec de la Renda del Correu.

Sortint de Mendoza i en direcció est a oest, es van construir els casulls de: Punta de Vacas, Puquíos, Paramillos, Las Cuevas i La Cumbre, en territori argentí, i Las Calaveras, Juncalillo i Ojos de Agua, en zona xilena. Actualment només queden en peu Puquíos, Paramillos i Las Cuevas, a l’Argentina.

A causa de la naturalesa del terreny, els correus feien el trajecte a peu amb la correspondència a l’espatlla, i abans de sortir rebien de l’administrador de Correus les claus de cadascun dels casulls. Aquestes construccions han fet de refugi a personatges com el científic Charles Darwin i el botànic John Miers, entre altres.

Al segell es reprodueix el casot de Paramillos.