Data d’emissió: 11 de jul., 2013

EFEMÉRIDES 2013

CONSULTA TARIFES

EFEMÉRIDES 2013

HISTÒRIA

La Vall d’Aran, situada als Pirineus centrals de la província de Lleida, està formada per sis terçons: Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatòsa, Lairissa i Es Quate Lòcs. La història d’aquesta vall ha estat marcada per la defensa i les reivindicacions d’una sèrie de drets històrics que formen la seva identitat.

Ben entrada l’edat mitjana (1175), els aranesos van signar amb el rei d’Aragó un tractat que els atorgava el privilegi de posseir pastures, boscos i aigües i de gaudir-ne. El rei adquiria el compromís de defensar-los de possibles enemics i els aranesos pagaven com a tribut un galín (mesura equivalent a uns 20 litres de blat) per casa.

L’any 1313, els habitants de la vall van acordar jurar fidelitat al rei Jaume II perquè els confirmés els seus furs, els privilegis i les llibertats. El 23 d’agost d’aquell any, Jaume II, rei d’Aragó, València… i comte de Barcelona, va atorgar des de Lleida el document conegut com Era Querimònia, que recull tota una sèrie de drets.

Era Querimònia consta de vint-i-dos capítols. Els primers diuen que els aranesos tindran les seves terres, vinyes, casa i arbres fruiters, i també aigües franques per pescar, construir molins i regar. Posseiran boscos i selves lliures per tallar fusta per a les seves cases, i per usar-la segons els convingui. Podran caçar als boscos i podran dur-hi a pasturar els seus animals, i també, tallar herba per a l’hivern. Altres capítols fan referència a: els drets comunals; l’exèrcit del rei, els delictes i les penes; els notaris i el salari dels jutges, entre altres. Especialment important és el punt que fa referència al dret de retracte gentilici, pel qual si qualsevol home vol vendre una propietat ha d’oferir-la primer als seus germans i parents. Un altre capítol curiós és el que parla del règim de participació econòmica dels cònjuges, amb els drets i les participacions dels consorts. Els privilegis de l’Era Querimònia es van mantenir tot i que parcialment.

Amb l’arribada de la democràcia i la llei del 1990 del Parlament de Catalunya es van restaurar una part dels drets històrics de la Vall d’Aran.

El segell reprodueix un fogatge o galín i l’escut de la Vall d’Aran.