Instrumentos Musicales

Entre la varietat d’instruments musicals que acompanyen tant les grans orquestres i filharmòniques com el folklore més popular hi ha els instruments de percussió. Cinc dels més coneguts il•lustren aquesta sèrie de segells autoadhesius.

El tambor és un dels instruments més difosos des de temps antiquíssims. Es creu que és originari de la Índia, des d’on es va estendre a altres continents. Apareix reproduït als monuments egipcis, assiris i grecs. Consta d’una caixa de ressonància cilíndrica, coberta per membranes a les dues bases. Es toca amb la mà o amb broquetes o baquetes. Ha estat molt utilitzat als exèrcits d’infanteria.

La pandereta està formada per dos cèrcols superposats proveïts de sonalls o cascavells i una de les seves obertures està coberta amb una pell molt llisa i estirada. Les seves mides són molt variades, així com la decoració de les pells. Per tocar-la es fan lliscar per l’instrument un o més dits, o es colpeja amb tota la mà.

Les castanyoles o castanyetes estan formades per dues meitats còncaves fetes de fusta i unides amb un cordó a la part superior. El cordó se subjecta al dit polze o al del mig per fer-les repicar. El seu origen es remunta als pobles prehistòrics. Espanya és el país on més han evolucionat fins que s’han convertit en un instrument nacional. S’utilitzen per al ball espanyol, les jotes i el folklore i hi ha concertistes de castanyoles famoses de renom internacional.

Els platerets són unes xapes metàl•liques circulars amb un forat al centre per passar-hi les corretges de subjecció o per fixar-los en un suport. Poden estar formats per dos plats, que sonen en fer-los entrexocar l’un contra l’altre, o poden ser de xoc, suspesos dins d’una bateria instrumental. Són típics del folklore turc. Músics com ara Wagner i Berlioz els van introduir en l’orquestra moderna i van trobar nous efectes sonors. En la música contemporània, els platerets estan incorporats a les bateries i sonen en la música de jazz, rock i salsa, entre altres gèneres.

El timbal consta d’una caixa semiesfèrica coberta per una membrana que es tensa amb una sèrie de claus que la tanquen, i això origina una nota perfectament musical. Des de l’antiguitat, s’ha utilitzat amb finalitats militars i ha estat molt empleat per les cavalleries francesa, alemanya i russa. En el segle xvii es va començar a incloure a les orquestres. La seva gran evolució va arribar al segle xix amb Beethoven, que va reconèixer que el timbal tenia una musicalitat individual. A la dècada dels seixanta del segle xx es va incorporar a la música moderna.