Milenio Reino de Granada 1013 - 2013

Quan es compleix el Mil•lenni del Regne de Granada es posa en circulació un segell que commemora la creació d’aquest regne independent l’any 1013.

Després de l’esfondrament del califat de Còrdova, de la dinastia omeia, a partir de l’any 1009, els territoris d’Al-Andalus es van dividir en petits estats d’existència efímera anomenats regnes de taifes. Un d’aquests primers regnes va ser el de Granada, fundat l’any 1013 pel musulmà berber Zawi ben Ziri. Una de les primeres accions que va emprendre la dinastia dels zírides va ser traslladar la capital des de la ciutat d’Elvira, un emplaçament difícil de defensar, fins a Granada, aleshores un lloc sense gaire importància. Granada va ser triada com a capital del regne gràcies a la seva bona situació i rica plana fèrtil, que facilitava l’abastiment de la població.

La dinastia dels zírides es va estendre del 1013 al 1090 i a les Memòries que va deixar el quart i últim sobirà zírida es pot llegir: “I van contemplar una bella planúria, plena de rierols i d’arbredes, que com tot el terreny circumdant, està regada pel riu Genil, que baixa de Sierra Nevada. Així mateix, van contemplar la muntanya on avui està situada la ciutat de Granada, i van comprendre que era el centre de tota la comarca.”

Després de prop de 150 anys de guerres, primer amb almoràvits i més tard amb almohades, Granada es va engrandir amb l’arribada de la dinastia del regne nassarita del 1232 al 1492, quan va ser lliurada als Reis Catòlics. Durant aquest període, es van construir els palaus, els jardins, els estanys, els centres d’estudi i els estrets carrerons que van donar a la ciutat la fisonomia urbanística que avui coneixem. Allà van florir les ciències, les arts i les lletres i van conviure en perfecta harmonia àrabs i jueus.

Amb l’arribada dels reis cristians va continuar l’expansió artística i cultural de la ciutat. Es van construir la catedral renaixentista, convents i esglésies. L’emperador Carles V va edificar un palau al recinte de l’Alhambra i va fundar la universitat, a la qual van acudir els més il•lustres mestres del moment.

El 1984, el palau de l’Alhambra, el Generalife i el barri de l’Albaicín de la històrica ciutat de Granada van ser declarats Patrimoni de la Humanitat.