Data d’emissió: 25 d’abr., 2013

PATRIMONIO NACIONAL. Tapices.- 2013

CONSULTA TARIFES

PATRIMONIO NACIONAL. Tapices.- 2013

HISTÒRIA

Entre les obres historicoartístiques que formen part de Patrimoni Nacional –l’organisme encarregat de la custòdia, la gestió i l’administració dels béns de titularitat estatal cedits per la corona– es troba el tapís titulat Casament de Zenòbia i Odainath, el conjunt del qual es reprodueix al full bloc que forma aquesta emissió.

Elaborat a Brussel•les cap al 1660, el tapís del Casament de Zenòbia i Odainath va ser confeccionat amb fils de seda i llana al taller de Gerard Peemans. Aquests personatges, del segle III, apareixen al centre del tapís agafats de la mà. Odainath va ser rei de Palmira, a l’actual Síria. Va prendre com a segona esposa Zenòbia, qui després de l’assassinat del seu marit es va fer càrrec de les regnes del poder i va fundar l’Imperi de Palmira.

Tot el tapís està ornamentat amb garlandes de flors i fruits que s’entrellacen als laterals amb figures de querubins. A la sanefa superior hi ha la inscripció: Nubit Odonato / Regina Zenobia / Mater Afirmatis / Foedus Iungit Utrique Manum. La sanefa inferior està adornada amb garlandes, ocells i branques de corall. El tapís es completa amb un sacerdot que ofereix un sacrifici a l’esquerra i amb un grup de dones joves que subjecten el corn de l’abundància a la dreta. Els tapissos de Brussel•les es van començar a signar a partir del 1528 per evitar imitacions fraudulentes.

La història del tapís està lligada a la del teixit i es coneix des de temps remots. La seva missió era cobrir les parets nues amb teles decoratives que, al seu torn, aïllaven del fred. Les escenes reproduïdes eren d’allò més variat i podien fer referència a la mitologia, a temes religiosos, motius heràldics, plantes, animals, personatges de la noblesa o a representacions minucioses de la vida quotidiana.

En la fabricació dels tapissos s’utilitzaven els telers d’alt lliç, quan es disposaven verticalment, o de baix lliç, quan el teler es col•locava horitzontalment. En tots dos casos el teixidor treballava pel revés seguint el cartró dissenyat per l’artista. Els materials utilitzats variaven segons les èpoques. Així, tradicionalment s’han emprat la llana, la seda i els fils d’or i de plata, mentre que actualment s’han introduït grans innovacions tant en els materials com en la tècnica.

El tapís que ens ocupa es troba al Palau Reial, a Madrid, on es conserva una bona col•lecció de tèxtils.