V CENTENARIO DE LA PROMULGACIÓN DE LAS LEYES DE BURGOS

Amb motiu del V Centenari de la promulgació de les Lleis de Burgos, s’emet un segell en què apareix una imatge de Cristòfor Colom, descobridor d’Amèrica, un paràgraf del text i el mapa del continent americà, al qual es van aplicar les normes jurídiques.

Un cop conquerit el Nou Món, l’any 1492, els indígenes van patir abusos i maltractaments, tot i haver estat reconeguts com a homes lliures. Fra Antón de Montesinos, de l’orde dels dominics, va denunciar públicament aquests fets i això va provocar que el rei Ferran el Catòlic convoqués els més importants juristes i teòlegs de l’època per tractar la qüestió.

L’any 1512, i presidides pel bisbe Juan Rodríguez de Fonseca, es van celebrar a Burgos diverses reunions que van donar com a resultat les Ordenances Reials per al bon regiment i tractament dels indis. Conegudes també com a Lleis de Burgos, van ser aprovades el 27 de desembre del 1512 i van constituir les primeres normes que recullen les bases de convivència entre els espanyols i els pobles conquerits.

Les Lleis de Burgos consten de 35 articles en què s’estableixen els drets i les condicions de vida dels indis, i la seva relació amb els colonitzadors. Al primer punt es diu que els indis són lliures i així han de ser tractats. Al segon s’indica que han de ser instruïts en la religió catòlica i que la corona posarà els mitjans per aconseguir-ho. Un altre dels punts fa referència a l’obligació que tenen els indis de treballar, sense que això entorpeixi l’educació religiosa. Els articles continuen amb afers tan importants com: que la feina que facin sigui suportable i tinguin hores per descansar; que han de tenir casa i hisenda pròpia, i també, temps per cultivar-la; que han de mantenir contacte i comunicació amb els espanyols i que han de rebre un salari just per la seva feina, encara que no sigui en diners, sinó en roba o aparells útils per a les cases.

Es considera que les Lleis de Burgos van establir les bases per a la creació d’una nova societat i, en alguns aspectes, van ser precursores del desenvolupament posterior del dret internacional i del reconeixement dels drets humans.

Al segell es fa una interpretació del reconeixement de les fites amb la reproducció d’una fita o molló i les mans unides dels quatre regidors municipals, com a mostra d’agermanament i bon veïnatge.