Cine Español. Sara Montiel, Alfredo Landa y Manolo Escobar

CINE ESPANYOL

Tres grans artistes del món del cel•luloide i de la cançó protagonitzen la sèrie Cine espanyol, que s’emet en format plec prèmium. Per primera vegada, l’emissió es presenta en forma de fotogrames encunyats per al muntatge.
Manolo García Escobar (El Ejido, Almeria, 1931 – Benidorm, Alacant, 2013), conegut com Manolo Escobar, ha estat un dels artistes i cantants de copla, rumba, pasdoble, fandango i ranxera més coneguts dins i fora d’Espanya. Quan tenia 14 anys va emigrar a Barcelona amb els seus germans, on varen començar a cantar sota el nom de Manolo Escobar y sus guitarras. En aquesta època va aprovar les oposicions d’auxiliar de Correos i va treballar a l’estafeta de Badalona. Va debutar a Còrdova el 1961, i a partir d’aleshores va començar una carrera musical fulgurant que el va convertir en ídol de multituds. Títols com Y viva España, Mi carro o Madrecita María del Carmen varen arribar a ser èxits de vendes. El 1963, sota aquest aspecte musical, va rodar el primer llargmetratge, Los guerrilleros, al qual varen seguir vint títols més. En el plec es reprodueix una estrofa de la pel•lícula Todo es possible en Granada.
Sara Montiel, nom artístic de María Antonia Abad Fernández (Campo de Criptana, Ciudad Real, 1928 – Madrid, 2013), va debutar en el cinema en la dècada dels quaranta, amb títols com Empezó en boda, Mariona Rebull i Locura de amor. Una dècada després es va traslladar a Mèxic i, més endavant, a Hollywood (EUA), on va rodar amb directors de la talla de Samuel Fuller, Anthony Mann i Robert Aldrich, i actors com Gary Cooper i Burt Lancaster. Quan va tornar a Espanya, es va convertir en l’estrella més popular del moment i va rodar pel•lícules com El último cuplé, Pecado de amor i La bella Lola. Anys després, va abandonar el cinema i va tornar a la seva carrera de cantant. En l’emissió s’insereix un paràgraf de la famosa pel•lícula La Violetera (1958).
Alfredo Landa (Pamplona, 1933 – Madrid, 2013) va debutar en la gran pantalla en Atraco a las tres (1962), dirigida per José María Forqué. Va ser el creador del landismo, terme que es va utilitzar com a sinònim de «cinema atrevit» durant el tardofranquisme. En la dècada dels vuitanta va demostrar ser un gran actor; va destacar en treballs com ara El crack (José Luis Garci); Los Santos inocentes (Mario Camus), pel qual va aconseguir el premi d’interpretació a Canes (1984), o La vaquilla (Luis García Berlanga). Va guanyar dos premis Goya a la millor interpretació en les pel•lícules El bosque animado (1987) i La marrana (1992). El 2008 va recollir el Goya d’Honor com a homenatge a tota la seva carrera artística. En el plec prèmium s’inclou un diàleg de la pel•lícula El bosque animado.