Fauna protegida: Búho real - Nutria - Avutarda - Águila imperial

FAUNA PROTEGIDA

Quatre espècies amenaçades de perill d’extinció formen l’emissió Fauna protegida que es presenta, per primera vegada, en un plec nou amb els perfils de dues de les espècies encunyats.
El duc és una au rapaç de vida nocturna que principalment s’alimenta de rosegadors petits, com ara ratolins, lirons, conills i esquirols, encara que també caça aus. Té el tronc curt i gruixut, les ales amples, el bec corbat per a esquinçar les preses i les garres molt afilades i de grans dimensions. Al cap, hi destaquen dos grans flocs de plomes en forma de V, que li donen un aspecte característic, així com els ulls grans de color taronja. Viu a zones de grans boscos, allunyades de l’home, i nia a zones rocoses protegides de la pluja. Pot arribar a mesurar fins a 75 cm de longitud i viure fins a vint anys. Està dotat de bona oïda i d’una vista extraordinària per a caçar en la foscor.
La llúdria és un mamífer que viu, preferentment, a la vora dels rius envoltats per vegetació espessa. Té el cos gran i lleugerament aplanat, les potes curtes i entre els dits una membrana interdigital que li permet nedar. S’alimenta principalment de peixos, encara que també menja granotes, rates i aus aquàtiques. Té el pèl espès, llustrós i impermeable. La llúdria ha estat a punt d’extingir-se per la comercialització de la seva pell. És un animal molt sociable i passa el temps jugant i lliscant a les zones sorroses de les vores dels rius.
L’avitarda és l’au ibèrica més voluminosa i una de les voladores que més pesa, ja que pot arribar als 16 kg. Viu en un hàbitat a les planures de cereals extenses del centre i del sud de la Península. En l’època d’apariament, els mascles desenvolupen les parades nupcials, «les rodes». Per a això, adopten una forma de bola de plomes blanques i emeten un reclam per a atreure les femelles. Les grans amenaces per a l’espècie es deuen a la desaparició de l’agricultura tradicional i al desenvolupament urbanístic.
L’àguila imperial, rapaç de grans dimensions, bec fort i garres robustes, és una de les aus més emblemàtiques de la península Ibèrica. Viu a zones boscoses de planura i mitja muntanya en què abunden conills. La seva alimentació es basa en la caça de conills, rèptils i aus. Pot assolir una envergadura de dos metres. Nia en arbres grans, com alzines sureres, pins i eucaliptus. Els pals elèctrics, el verí als camps i la destrucció del seu hàbitat en són els enemics principals.