III Centenario de la Real Academia Española

CENTENARIS

L’any 1713, Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena, va fundar la Real Academia Española (RAE) amb l’objectiu de vetllar per la llengua espanyola.

Les activitats de la RAE es regeixen pels estatuts de la institució, cinc des que es va fundar, que han anat evolucionat paral·lelament a la cultura i la llengua. El primer va ser aprovat pel rei Felip V l’any 1715. Els següents estatuts es van aprovar el 1848; 1859, 1977 i l’últim, el 1993, pel rei Joan Carles I.

Actualment, l’Academia està constituïda per 46 acadèmics numeraris que ocupen un seient assignat a cadascuna de les lletres de l’alfabet, tant majúscules com minúscules. Entre ells hi ha filòlegs, lingüistes, poetes, traductors, periodistes, físics, arquitectes, juristes, actors i directors de teatre. També hi ha les categories d’acadèmics honoraris i acadèmics corresponents, aquests últims en tres modalitats: espanyols, hispanoamericans i filipins i estrangers.

En col·laboració amb l’Asociación de Academias de la Lengua Española (ASALE), una institució formada per més de vint acadèmies d’Espanya, Amèrica i les Filipines, la RAE publica obres com ara: Diccionario de la lengua española, Ortografía de la gramática española, Nueva gramática de la lengua española, Diccionario panhispánico de dudas i Diccionario de americanismos. Una altra de les seves grans publicacions és el Diccionario de autoridades, que explica el veritable sentit de les paraules, i que rep aquest nom perquè inclou cites dels autors que corroboren la definició.

Al segell apareix una imatge que fa al·lusió a la missió d’aquesta institució: donar sentit a un abecedari representat pel Diccionario de la lengua española amb tres exemplars ordenats com a xifres romanes, que testimonien el seu tercer centenari.