Infraestructuras civiles. Estación de Ferrocarril. Irún

INFRAESTRUCTURES CIVILES

Sota el títol Infraestructures civils es posa en circulació un segell dedicat a l’estació de ferrocarril d’Irun (Guipúscoa), la darrera estació de la línia Madrid-Irun, que limita amb la frontera francesa.
La història d’Irun i la seva economia estan vinculades amb el sector serveis i amb les activitats relacionades amb els transports i el comerç transfronterer des que, el 1841, s’hi varen traslladar les duanes espanyoles. A partir d’aleshores, les relacions comercials entre Espanya i França varen començar a créixer, i la ciutat d’Irun va créixer en la mateixa mesura que es varen incrementar els intercanvis comercials. A més, s’hi uneix l’arribada del ferrocarril, el 1863, que converteix la ciutat en estació terminal dels ferrocarrils espanyols i punt de connexió amb Europa.
En la història dels ferrocarrils espanyols, la línia Madrid-Irun, o línia General del Nord, ocupa un lloc d’interés; el trajecte d’aquesta, que té 641,60 km, arriba fins a la localitat d’Hendaia, separada pel riu Bidasoa. A més, aquesta va ser l’única de les grans línies radials que es va construir d’una vegada i a càrrec d’una mateixa empresa.
Tot va començar el 1856, quan es va adjudicar la construcció de la línia de ferrocarril Madrid-Irun a la Sociedad de Crédito Mobiliario Español —filial de l’empresa francesa Societat de Crèdit Mobiliari Francés, propietat dels germans Pereire. Les obres varen començar immediatament a Valladolid, ja que es troba a la part central del recorregut. Una vegada iniciades, el 1858 es crea la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya, que es va encarregar de la construcció.
El traçat final, tal com el coneixem avui dia, es va dividir en tres seccions: de Madrid a Valladolid, passant per Àvila; de Valladolid a Burgos, i de Burgos a Irun, passant per Miranda i Vitòria. Es va descartar el pas per Bilbao, la qual cosa va ocasionar pressions davant el Govern. Les obres es van desenvolupar a bon ritme i, al mes de desembre del 1860, la Companyia del Nord tenia 326 km de línia oberts al trànsit.
El 1863 va arribar el primer ferrocarril a Irun i la localitat es va convertir en estació terminal dels trens espanyols. Un any més tard, la línia s’estén fins a Hendaia i el 15 d’agost del 1864 s’inaugura el primer ferrocarril internacional. Avui dia, l’estació d’Irun té una xarxa de trens de rodalia i de llarga distància que uneixen destinacions transversals com ara Catalunya i Galícia, i continua sent un dels punts principals de connexió entre el nord i el centre de la Península.