Patrimonio Mundial. Park Güell - Gaudí

PATRIMONI MUNDIAL

Park Güell-Gaudí

Pocs artistes han tingut la fortuna que té Antoni Gaudí quant a nombre d’obres, vuit en total, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Pel que fa a l’atenció que la filatèlia espanyola li ha dedicat, l’arquitecte de Reus corre la mateixa fortuna: tretze emissions i quinze segells que han anat apareixent des de 1960, amb motiu del I Congrés Internacional de Filatèlia a Barcelona, fins als dos que s’emeten enguany. El primer es va posar en circulació el passat 2 de gener, consagrat a la porta de la Finca Miralles, com a part de la sèrie Arcs i Portes Monumentals. I el segon, el que ens ocupa, està dedicat al Park Güell, una de les obres del genial artista català més conegudes i visitades de la seva extensa producció.

Aquest projecte, encarregat una vegada més per l’empresari Eusebi Güell, consistia a fer una urbanització residencial sobre l’agresta vessant sud-oest del Turó del Carmel, més conegut com muntanya Pelada, ubicada al nord de la ciutat de Barcelona. La intenció comuna del promotor i de l’arquitecte era crear un espai respectuós amb la natura i que escapés de l’especulació. Per aquest darrer motiu, Güell oferia als possibles compradors un contracte emfitèutic, en què s’exigia un respecte absolut envers l’entorn natural. Gaudí, per la seva banda, influït per les idees d’Ebenezar Howard sobre les ciutats jardí britàniques –d’aquí la denominació anglosaxona de ‘park’– va planificar el terreny dividint-lo en seixanta parcel·les triangulars, de les quals tan sols n’era edificable una sisena part, i els habitatges de les quals no podien ocultar la vista del mar ni privar del sol els veïns. La resta del terreny estava dedicada a zones comunes: consergeria, cavallerisses, mercat, activitats lúdiques i culturals… i una infinitat de carrers, camins, viaductes, places i escales que permetien el trànsit en un lloc farcit de roques i desnivells.

Les obres es varen dur a terme de 1900 a 1914, període en què solament va aconseguir vendre una parcel·la a un advocat barceloní amic de Gaudí. El mateix arquitecte es va traslladar a viure a la casa model, projectada pel seu col·laborador Francesc Berenguer. Un any més tard, Güell va utilitzar l’antiga masia senyorial, Casa Larrard, com a domicili familiar. Les condicions de compra no varen seduir la burgesia catalana de l’època i el projecte va fracassar. Però hi ha fracassos que es converteixen en èxit: Güell va començar a cedir el gran jardí privat per a actes públics i el 1922, quatre anys després de la seva mort, l’Ajuntament de Barcelona va comprar el recinte, que es va obrir a la ciutadania l’any 1926.

El segell, de forma circular, reprodueix l’anvers d’una moneda commemorativa de dos euros dedicada al Park Güell. Tant en el segell com en el full bloc es presenta un drac, que s’ha convertit en la imatge més popular del parc, situat a l’escalinata que uneix l’esplanada d’accés amb la Sala Hipòstila. La tècnica del trencadís, mosaic realitzat amb fragments ceràmics units amb argamassa, va ser una creació de Gaudí, adoptada pel modernisme català, que avui dia utilitzen arquitectes destacats.