Valores Cívico Escolares. Platero y Yo

VALORS CÍVICS ESCOLARS

Promoure i ressaltar la importància que els Valors cívics escolars han de tenir entre els nens i joves és el missatge principal que llança aquesta sèrie, que s’emet per segon any consecutiu. L’emissió anterior va estar dedicada a valors com la companyonia, el respecte, el foment de l’esport i de la seguretat vial. Ara, s’hi uneix la lectura.
El full bloc s’il•lustra amb un retrat de l’escriptor Juan Ramón Jiménez, realitzat per Joaquín Sorolla el 1916, que pertany a la Hispanic Society de Nova York. En el segell apareix el burret protagonista del llibre Platero y yo, en el qual destaca el color de la flor envernissada en foil.
De família culta i acomodada, Juan Ramón Jiménez (Moguer, Huelva, 1881 – San Juan de Puerto Rico, 1958) va començar estudis de dret, tot i que els va abandonar molt aviat per a dedicar-se a la literatura. El 1900 es va traslladar a Madrid i va entrar en contacte amb els poetes modernistes, entre els quals hi havia Rubén Darío, pel qual sentia gran admiració. De caràcter solitari i intimista, va publicar les primeres obres marcades pel romanticisme. Després de passar per diversos llocs i recuperar-se d’una crisi depressiva, el 1911 va tornar a Madrid i es va sentir atret per l’ambient intel•lectual de la Residència d’Estudiants. Aquests varen ser anys d’intensa activitat creadora i de depuració d’estil literari, amb títols com Elegías, Pastorales i Estío.
L’any 1916 va viatjar als Estats Units i es va casar amb Zenobia Campurí, la seva companya incondicional. En aquest moment es va produir un canvi decisiu en la vida i l’obra de l’escriptor. El llibre de poemes Diario de un poeta recién casado (1917), al qual va canviar el títol per Diario de poeta y mar, marca les dues etapes en què se sol dividir la seva obra: la poesia sensitiva, de la seva primera època, i la intel•lectual, a partir del 1916, de vegades difícil de comprendre. Anys després va publicar els Cuadernos, amb poemes, cartes i records literaris. Des de la guerra civil fins que va morir, el poeta va residir a Cuba, els Estats Units i Puerto Rico. El 1956 li va estar concedit el premi Nobel de literatura.
Platero y yo es va publicar com a lectura infantil el 1914, amb el títol Elegía Andaluza, i en edició completa el 1917. Està escrit en prosa lírica, amb un estil ric i abundants figures retòriques i recrea la relació d’amistat entre el burret Platero i el seu amo, el narrador. A més, les vivències d’ambdós, les anècdotes i la naturalesa de Moguer i el seu entorn estan presents al llarg del text.

Yolanda Estefanía