Data d’emissió: 17 de juny, 2015
EFEMÉRIDES
En el IV Centenari de la Casa de Moneda (1615-2015) s'emet un full bloc que commemora la fundació d'aquesta entitat dedicada a la fabricació de monedes i bitllets. Per al fons del full bloc s'ha utilitzat el plànol de la Vila de Madrid, realitzat per Pedro Teixeira el 1656. Al segell es reprodueix un retrat del duc d'Uceda, primer responsable de la Casa.
La Casa de Moneda de Madrid va ser fundada per una Reial Cèdula de Felip III de 18 de febrer de 1614. Les seves instal•lacions es trobaven al carrer de Segovia, al peu de l'actual viaducte, on el 3 d'abril de 1615 es va iniciar l'encunyació de les primeres monedes de dos escuts d'or i quatre rals de plata. Felip III en va nomenar tresorer, amb caràcter hereditari, el duc d'Uceda. Naixia, així, la seca madrilenya, que va coexistir, fins que es va adoptar la pesseta com a moneda nacional, amb altres cases de monedes, o seques, existents a Espanya i l'Índia.
Les instal•lacions del carrer de Segovia madrileny van prestar servei durant prop de 250 anys, fins que es va construir un nou edifici industrial a la plaça de Colón, que va ser inaugurat per la reina Isabel II el 1861. L'edifici va ser compartit des del principi amb la Fàbrica del Segell. Aquestes dues institucions, la Casa de la Moneda de Madrid i la Fàbrica del Segell, van ser independents fins a 1893, data en què la reina regent, Maria Cristina, les va unir amb el nom de Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT). Amb el pas dels anys, les instal•lacions de la plaça de Colón van quedar obsoletes i es va construir un nou edifici al carrer de Jorge Juan, la seva seu actual, que es va inaugurar el 1964.
Al llarg d'aquests 400 anys d'història, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre-Reial Casa de la Moneda s'ha anat innovant gradualment i s'ha adaptat a les noves tecnologies i sistemes de seguretat exigits. A la fabricació de bitllets i monedes s'uneixen els segells de Correos, el document nacional d'identitat, el passaport, els bitllets de la Loteria Nacional, del bingo i de les apostes de l'Estat. En la dècada de 1990, i per permetre el comerç electrònic, va desenvolupar la fabricació de targetes amb xip i el servei de Certificació Electrònica Espanyola (CERES).
Tarifa A: 0,75 €. Per a carta o targeta postal nacional ordinària “normalitzada”, fins a 20 g.
Tarifa A2: 0,85 €. Per a carta o targeta postal nacional ordinària "normalitzada", de 20 a 50 g.
Tarifa B: 1,65 €. Per a carta o targeta postal internacional ordinària “normalitzada” dirigida a Europa (inclou Groenlàndia), fins a 20 g.
Tarifa C: 1,75 €. Per a carta o targeta postal internacional ordinària "normalitzada" dirigida a la resta del món (a excepció dels EUA, Canadà, Japó, Austràlia i Nova Zelanda), fins a 20 g.
Tarifa D: 2,10 €. Per a carta o targeta postal internacional ordinària "normalitzada" dirigida als EUA, Canadà, Japó, Austràlia i Nova Zelanda, de 20 g.