Efemérides. V Centenario Sta. Teresa de Jesús

EFEMÈRIDES

En record del V Centenari del Naixement de Santa Teresa de Jesús, i seguint les petjades de la fundadora de les Carmelites Descalces, s'emet un segell autoadhesiu que reprodueix un detall de l'escultura de l'Èxtasi de Santa Teresa, de Gian Lorenzo Bernini. Una part de l'emissió es presenta en edició limitada Plec Premium, en el qual figura una estrofa del poema "Visc sense viure en mi".
Teresa de Cepeda y Ahumada (Àvila, 1515 - Alba de Tormes, 1582), de nom religiós Santa Teresa de Jesús, va ser filla d'Alfonso Sánchez de Cepeda i Beatriz de Ahumada, ambdós de nobles famílies castellanes. En la seva infantesa i primera joventut, va tenir afició a la lectura de llibres de cavalleria i de la vida dels sants, molt en voga en l'època. El 1531, el seu pare la interna al convent de les agustines de Santa Maria de Gràcia, on s'educaven les nenes de la noblesa i d'on va haver de sortir a causa d'una greu malaltia. A poc a poc, es forja la seva vocació religiosa i, el 1535, ingressa per voluntat pròpia al convent de les carmelites de l'Encarnació, on professa el 1537. Novament, cau malalta i torna a la casa del pare per rebre atenció mèdica. Les seqüeles l'acompanyaran per a tota la vida. De tornada a l'Encarnació, passa per una etapa d'angoixes i lluites internes, fins que el 1554 comencen les visions sobrenaturals que la porten a la rendició religiosa i a plantejar la reforma de l'Orde del Carme per tornar-li l'antic rigor monàstic.
El 1562, Santa Teresa funda el primer convent de les Carmelites Descalces, anomenat San José, a Àvila, seguint els principis de pobresa absoluta que regeixen l'orde. Durant cinc anys, aquest va ser l'únic monestir de les Carmelites Descalces.
Comença aleshores una etapa d'intensa activitat dedicada a l'oració, la fundació de nous convents i la lluita pel triomf de la reforma. Des de 1567 fins a la mort, va fundar convents a Medina del Campo, Malagón, Valladolid, Toledo, Pastrana, Salamanca, Alba de Tormes, Segòvia, Beas, Sevilla, Caravaca, Villanueva de la Jara, Palència, Sòria i Burgos. Paral•lelament, va intentar la reforma religiosa de la mateixa orde masculina en col•laboració amb Sant Joan de la Creu.
La seva vida i evolució espiritual les va deixar escrites de forma autobiogràfica en obres com: La vida, Las fundaciones, Las moradas o Castillo interior. Teresa de Jesús va ser declarada beata el 1614, i santa el 1622. El 1970 va ser proclamada Doctora de l'Església per Pau VI, sent una de les quatre úniques doctores de l'Església que hi ha.