Emisión conjunta España-Croacia. Encaje de Bolillos

EMISSIÓ CONJUNTA ESPANYA-CROÀCIA

Com a reconeixement als valors artístics i culturals que comparteixen Espanya i Croàcia, els correus d'ambdós països posen en circulació una emissió en comú dedicada a les puntes al coixí. Al segell de Croàcia es reprodueix una punta de Lepoglava i, a l'espanyol, una punta de Sevilla, totes dues de la primera meitat del segle XX. Una característica de l'emissió és que els segells apareixen amb l'interior perforat, com si es tractés de puntes autèntiques.
Teixida amb fils de seda, lli, cotó, or o plata, la punta va néixer i es va desenvolupar a Europa, i es va estendre per tots els països que formen el continent. Tot i que no és possible determinar l'antiguitat de la punta, el seu ús es va generalitzar al començament del segle XVI, quan aquest delicat teixit es va convertir en part fonamental del vestuari de les corts europees. Itàlia i Flandes es van especialitzar en la fabricació, la venda i la distribució de les puntes de moda que, aviat, van copiar altres països.
Com que es tracta d'una de les arts decoratives, la punta va evolucionar al mateix temps que l'estil artístic de cada època, de manera que hi ha punta veneciana, renaixentista, barroca, rococó, modernista, déco o contemporània. Per a l'elaboració de les puntes al coixí es requereix un "coixí", suport sobre el qual se situen el patró, les agulles per col•locar en els punts que marquen els patrons i els "boixets" o les peces de fusta en què s'enrotllen els fils.
Croàcia té una rica història artesanal de punta d'agulla i de boixet, i la ciutat de Lepoglava és, al nord-oest del país, una de les de més tradició i on anualment se celebra el festival internacional de la punta. La peça reproduïda al segell la va realitzar Danica Brösles, de gran renom al seu país.
La punta a Espanya apareix referenciada des de la darreria del segle XV i començament del XVI, quan mans artesanes van crear un estil autòcton conegut com a "punt espanyol". La punta de Sevilla que apareix al segell la va teixir Cándida García, professora que va crear nous models partint dels que es feien a Andalusia des del segle XVII, anomenats puntes de dotze boixets. Els patrons es feien per a cada clienta, es reproduïen una sola vegada i els signava aquesta creadora.