Numismática

NUMISMÀTICA 2015
Per segon any consecutiu, s'emeten dos segells de la sèrie dedicada a la Numismàtica. En aquesta ocasió es reprodueix el revers del bitllet i de la moneda de 100 pessetes. Al sistema d'impressió s'ha afegit cool stamping, que simula el metal•litzat de les monedes.
El bitllet de 100 pessetes dedicat al pintor cordovès, Julio Romero de Torres, va estar en circulació entre el 1953 i el 1978. Al seu revers va prendre com a imatge l'oli de l'artista La Fuensanta, que representava en tons marrons una jove asseguda mirant directament a l'espectador, amb els braços recolzats sobre una gran gerra platejada. Amb una vestimenta senzilla, els punts de llum de l'obra enfoquen el rostre, els braços i el tors de la dona, a més de la part central del recipient.
La model es deia María Teresa López i era una nena gairebé de quinze anys quan Romero de Torres la retratà el 1929. Mesos més tard, seria de nou model de la seva última obra i la més reconeguda, La chiquita piconera. Al contrari del que podria pensar-se, va arrossegar durant tota la seva vida el calvari del xafardeig i de la malícia de la gent que l'acusava d'haver estat amant del pintor. Va morir el 2003 amb 89 anys.
El bitllet es va realitzar a partir d'una foto en blanc i negre que el mateix Romero de Torres havia fet del quadre abans de mostrar-lo a l'Exposició Iberoamericana de Sevilla, el 1929. A partir d'aquell moment no es va tenir notícia de la pintura fins al 2007, en el qual va ser subhastat a Sotheby's de Londres per més d'un milió d'euros. La imatge de la model als bitllets de 100 pessetes va assolir un rècord: els gairebé mil milions de bitllets que es van emetre.
La moneda de 100 pessetes que il•lustra el segell és de l'any 1992 i va tornar a encunyar-se entre el 1998 i el 2000. L'aliatge és de bronze i alumini, amb un pes de 9,25 grams i un cantell amb vint-i-dues flors de lis. Porta la marca de seca M (Madrid) coronada.
Hi va haver una emissió anterior del 1982 al 1990 de 100 pessetes, idèntica a la que apareix al segell però amb l'única diferència que la quantitat va en números i no en lletres, i a més està flanquejada per dos punts impresos. La iconografia és el valor facial de la moneda i l'escut d'armes que ja ostentaven Alfons XII i Alfons XIII. La tirada de la peça van ser 22.661.000 exemplars. Aquesta i altres monedes de 100 pessetes han estat conegudes en l'argot popular com vint duros, ja que la denominació informal de duro correspon a cinc pessetes. Així com les generacions anteriors a la Guerra Civil parlaven en reals, en la postguerra es va fer en duros.