Personajes. Fermín Caballero

PERSONATGES

Fermín Caballero, una de les personalitats polítiques i intel·lectuals més destacades del regnat d'Isabel II, s'incorpora a la sèrie Personatges per la seva vinculació amb l'origen del segell a Espanya. El 1843, com a ministre de la Governació, va promulgar la primera ordre perquè s'estudiés l'establiment del franqueig previ en aquest país: "Adoptat modernament en alguns països de la culta Europa... "

El segell reprodueix la meitat del rostre del personatge, en el qual destaca la seva intensa mirada. Al fons apareixen imatges de Madrid i el primer segell del 1850 amb la paraula "Certificat". En la impressió s'ha utilitzat foil per donar-li un aspecte metal·litzat.

Fermín Caballero (Barajas de Melo, Conca, 1800 - Madrid, 1876), de família benestant, va cursar el primer ensenyament al seu poble natal. La seva vida semblava destinada a l'Església, en la qual exercien diversos membres de la seva família, per la qual cosa va ingressar al seminari de Conca per estudiar Filosofia i més tard a la Universitat de Saragossa per continuar amb Teologia. La revolució del 1820 va canviar el seu rumb i va començar a implicar-se en política. Va canviar la formació eclesiàstica pel Dret, que va estudiar a la Universitat de Alcalá d'Henares (Madrid).

D'idees liberals, es va afiliar al Partit Progressista i el 1834 va ser elegit per Madrid i Conca per ocupar un dels escons com a procurador; va optar pel d'aquesta última província. Època convulsa i de continus canvis polítics, Fermín Caballero va ser alcalde de Madrid i ministre de la Governació durant el mandat de Joaquín María López. Després de la caiguda d'aquest govern, va abandonar l'activitat política i es va centrar en la tasca intel·lectual, publicant nombroses obres.

De jove va exercir de redactor al periòdic Boletín de Comercio, anomenat més tard Eco del Comercio, que va tenir un gran paper en el desenvolupament del liberalisme.

L'interès pels estudis geogràfics i agraris van estar presents al llarg de la seva vida. Va ser membre de la comissió de Divisió Territorial i va treballar per establir les bases d'un sistema estadístic i del cens de població. Entre les nombroses obres publicades destaquen Nomenclatura geográfica de España, Manual geográfico-administrativo (1844) i Fomento de la población rural (1863).