Personajes: Luis Aragonés - Gabriel García Márquez

ABONO a Pliegos Premium

PERSONATGES

Els noms de Luis Aragonés, jugador i entrenador de futbol, i de Gabriel García Márquez, escriptor i Premi Nobel de Literatura (1982), protagonitzen l'emissió dedicada a "Personatges". Ambdós segells es presenten en format Plec Premium.
Luis Aragonés (Madrid, 1938-2014) va començar la seva etapa futbolística en el Getafe amb 15 anys. El 1960 va debutar amb l'Oviedo en primera divisió, i va iniciar una llarga carrera que culminaria com a seleccionador nacional i amb el triomf d'Espanya a l'Eurocopa 2008. Figura de referència del futbol espanyol, va jugar diversos anys en el Betis fins que va fitxar, en la temporada 1964-1965, per l'Atlètic de Madrid. Amb l'equip blanc-i-vermell va guanyar tres títols de lliga (1966, 1970 i 1973), dues copes d'Espanya (1966 i 1972) i va ser màxim golejador de la Lliga 1969-1970, empatant amb el seu company Eulogio Gárate i amb el madridista Amancio. En onze ocasions va vestir la samarreta de la selecció, fins que la temporada 1974-1975 va deixar de jugar per convertir-se en entrenador de l'Atlètic de Madrid. Uns anys més tard va intercalar l'entrenament d'aquest club amb el d'altres, com el Betis, el Barcelona, l'Espanyol, el Sevilla o el Fenerbahçe de Turquia. Al capdavant de la selecció va obtenir l'Eurocopa 2008 i va promoure el nom de "la Roja" per a l'equip espanyol. Aquesta declaració de Luis Aragonés es recull al Plec Premium.

Gabriel García Márquez (Aracataca, Colòmbia, 1928-Mèxic DF, 2014) va estudiar dret a la Universitat Nacional de Bogotà, alhora que va començar a col•laborar en els diaris El Universal i El Espectador. El 1955 va publicar la seva primera novel•la, La hojarasca, en la qual ja s'aprecia la seva línia narrativa plena de fantasia. El 1967 va aparèixer la seva obra mestra i una de les novel•les més importants de la literatura del segle XX, Cent anys de solitud. Hi recrea la saga familiar dels Buendía al poble imaginari de Macondo, amb un estil anomenat "realisme màgic", en el qual es barregen constantment elements quotidians i realistes amb altres de caràcter màgic i fantasiós. El 1975 va publicar El otoño del patriarca, la seva obra preferida, a la qual van seguir altres de tan conegudes com Crònica d'una mort anunciada, El amor en los tiempos del cólera o El general en su laberinto. La seva vida va discórrer entre Colòmbia, Cuba, Mèxic, París i Barcelona. El 1982, va rebre el Premi Nobel de Literatura. Al Plec Premium apareix un segell al revés, amb referència a la frase que hi figura inscrita al lateral.