Arquitectura Rural. La noria, el cortijo andaluz y el cigarral

ARQUITECTURA RURAL.

Per tercer any consecutiu, Correos emet la sèrie "Arquitectura rural" amb tres segells dedicats a tres tipus de construccions típiques de l'ambient rural del nostre país: la sínia, el cortijo andalús i el cigarral. Els segells es presenten en un plec Premium amb la imatge d'un sender campestre i textos al•lusius als motius que protagonitzen l'emissió.
Sínia d'Albolafia: una sínia és una màquina hidràulica que serveix per extreure i conduir l'aigua. La roda que protagonitza aquesta emissió es tracta de la sínia del molí de l'Albolafia, que es troba a la vora dreta del riu Guadalquivir al seu pas per la ciutat de Còrdova, molt a prop del pont romà. Es tracta d'un antic molí farinaire l'origen del qual es remunta a l'època romana. La sínia o roda hidràulica la va manar construir Abderraman II per conduir l'aigua del riu fins al Palau dels Emirs a l'alcàsser andalusí.
Cortijo andalús: es tracta d'una construcció típica del sud d'Espanya que consta de zones per a l'explotació agrícola i zones per a ús com a habitatge. El seu origen és a la hisenda o casa de conreu pròpies de la Vall del Guadalquivir. Les seves edificacions solen trobar-se lluny dels nuclis poblacionals i normalment es tracta de construccions de gran mida. Estan també molt relacionades amb l'àmbit del latifundi, molt important per al desenvolupament socioeconòmic durant els segles XIX i XX. Avui dia, el seu ús continua sent molt present en zones d'Andalusia i Extremadura. A més, molts d'aquests cortijos s'han reinventat i convertit en allotjaments rurals molt en alça els últims temps.
Cigarral: es denominen cigarrals les finques de caràcter senyorial que poblen la vora sud del riu Tajo al seu pas per Toledo. Normalment està format per una construcció principal destinada a servir com a habitatge d'esbarjo, un edifici més petit on vivien els guardes i un ampli terreny de camp. El seu ús com a residència d'estiu per a la burgesia toledana va perdurar fins a la meitat del segle XX, quan el seu altíssim cost va obligar molts d'ells a dividir-se en finques més petites. Avui dia són molts els cigarrals dedicats a negocis relacionats amb l'hostaleria.