Gastronomía.D.O. Protegidas de Castilla - La Mancha

GASTRONOMIA: DO PROTEGIDES DE CASTELLA-LA MANXA

Dir que un producte té "denominació d'origen", significa que està sotmès a una producció localitzada en una zona concreta, amb unes característiques ambientals úniques i del qual se'n generen unitats limitades.
Els productors que s'acullen a la denominació d'origen es comprometen a mantenir la qualitat del producte tan alta com sigui possible i a seguir els protocols de producció.
Hi ha òrgans reguladors que vigilen que es compleixin les normes i que autoritzen a exhibir l'etiqueta corresponent que atorga aquesta categoria.
Enguany Correos continua amb la sèrie Gastronomia i emet un full bloc dedicat a la Denominació d'Origen Protegida de Castella-la Manxa, en què el formatge manxec i el safrà són els protagonistes.
El formatge manxec. El formatge manxec s'elabora amb llet d'ovella de la raça manxega que s'alimenta de pastura durant tot l'any. És sotmès a una maduració mínima de 30 dies per a formatges petits, i de 60 dies per a formatges més grossos. Es fa amb llet pasteuritzada o bé amb llet crua, tot i que en l'últim cas, ha d'anar etiquetat com a "artesà". Es tracta d'un formatge de pasta premsada, d'escorça dura, ferm i compacte, amb un color que va des del blanc fins al groc. La seva olor és intensa i fàcil d'identificar. El sabor és una mica àcid, fort i molt característic.
El safrà de la Manxa. El safrà prové dels estigmes de la flor que porta el seu mateix nom un cop d'assecats mitjançant un procés de torrat a foc lent.
Va ser introduït pels àrabs a la península Ibèrica pels volts del segle XI. La primera referència escrita sobre aquest producte data de l'any 1720.
La importància del safrà a Castella-la Manxa es veu reforçada per obres de caràcter pedagògic com El azafranero práctico de Jiménez Martín, i fins i tot ha donat lloc a un vocabulari propi recollit en treballs com El léxico del azafrán en el habla manchega. El safrà de la Manxa està considerat com el millor d'Espanya i un dels millors del món.