Descubridores de Oceanía

DESCOBRIDORS D’OCEANIA. LUIS VÁEZ DE TORRES I PEDRO FDEZ. DE QUIRÓS
Dos nous segells dedicats a dos grans navegants serveixen per mostrar una nova tècnica d’impressió filatèlica en paper de fusta, en al·lusió al material amb què es fabricaven els vaixells amb els quals aquests personatges solcaven els mars a la recerca d’aventures.
El disseny del segell mostra les siluetes de Luis Váez de Torres i Pedro Fernández de Quirós, acolorides en aquest tipus de paper que simula un plafó de fusta, amb el color i les vetes típiques d’aquest material.
També, els dos segells units comparteixen una il·lustració del contorn d’“Austrialia”, que al seu interior reprodueix la primera pàgina del Memorial de 1610 sobre “Austrialia incognita”. En separar-los, cadascun conservarà una part del país.
Luis Váez de Torres va ser un navegant al servei de la Corona espanyola que el 1605 va partir, amb Fernández de Quirós, en una expedició per descobrir un nou continent al sud, i junts van trobar l’estret que encara avui dia porta el seu nom i que separa Austràlia de Nova Guinea: l’estret de Torres.
El seu company d’expedició, el ja esmentat Pedro Fernández de Quirós, portuguès al servei de l’Armada espanyola, es va embarcar rumb al continent austral, i va descobrir l’illa avui coneguda com Espíritu Santo.
Sobre el descobriment d’Austràlia han existit i existeixen moltes teories. Molts autors li assignen la invenció de la paraula “Austrialia” a Quirós, en la creença que ell va anomenar les seves illes “Austràlia de l’Esperit Sant”, mentre que realment les va anomenar “Austrialia de l’Esperit Sant”, en honor als Àustries que regnaven a Espanya.
Entre els que defensaven la teoria que Quirós va descobrir Austràlia molt abans que Willem Janszoon, Abel Tasman o James Cook, es trobava un arquebisbe de Sidney de finals del segle XIX i principis del XX, Patrick Francis Moran, i així es va ensenyar a les escoles catòliques durant molts anys.
Basant-se en aquesta creença, el poeta australià James McAuley va escriure un poema èpic anomenat Captain Quiros el 1964, en el qual mostra Quirós com un màrtir per la causa de la civilització cristiana catòlica.
Els dos segells tenen un valor d’1,35 euros cadascun i s’emetran en plecs de 16 segells cadascun.