Efemérides. Bicentenario nacimiento José Zorilla

EFEMÈRIDES. BICENTENARI DE ZORRILLA.

Fa 200 anys, a la ciutat de Valladolid, naixia un dels genis més importants de la història de la literatura del nostre país, José Maximiano Zorrilla Moral.

Vint anys després, el 15 de febrer de 1837, se celebrava el funeral del també geni escriptor Mariano José de Larra, que s’havia suïcidat uns dies abans després d’un desengany amorós. A l’enterrament, un jove i incipient poeta anomenat José Zorrilla va llegir una sentida elegia que havia compost expressament per a aquesta ocasió.

Ningú no el coneixia, ningú no en sabia res, però aquell escriptor amb cara de nen que recitava uns versos enmig d’aquells romàntics que ploraven la mort del gran Larra va fer que tots els presents li prestessin atenció.

Les males llengües, de fet, van dir que Zorrilla havia escrit i llegit aquest poema en aquell precís moment i lloc, amb la intenció d’aconseguir el treball del difunt. Tan si va ser així com si no, va aconseguir l’ocupació i, gràcies a això, avui dia podem gaudir del llegat de la seva ploma. Es diu també que aquell dia va morir Larra i va néixer Zorrilla.

L’èxit va arribar i, amb això, la cadira I de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, on va ingressar el 31 de maig de 1885, llegint el seu discurs titulat Autobiografia i autoretrat poètics.

Però la cadira I no va ser la primera que se li va concedir. El 1848 va ser elegit membre de número de la corporació, amb la cadira H, però mai no va arribar a llegir el discurs d’ingrés dins del termini establert, per la qual cosa, d’acord amb el reglament de la institució, no hi va poder continuar. Per sort, gairebé quaranta anys després, va prendre possessió d’una nova cadira amb una extraordinària composició en vers.

Amb motiu de l’aniversari del seu naixement, Correos emet un segell protagonitzat per un retrat del mateix escriptor, del qual es diu que no era molt aficionat a les càmeres de retratar. Després de la imatge del poeta, apareix una il·lustració de Doña Inés, protagonista del seu Don Juan Tenorio, i un espadatxí amb l’arma alçada.