Data d’emissió: 21 de set., 2018

150 Aniversario del fallecimiento de Leopoldo O Donnell

CONSULTA TARIFES

150 Aniversario del fallecimiento de Leopoldo O Donnell

HISTÒRIA

PERSONATGES. 150è ANIVERSARI DE LA DEFUNCIÓ DE LEOPOLDO O'DONNELL

Correos s'ha volgut sumar amb l'emissió d'un segell al 150è aniversari de la defunció de Leopoldo O'Donnell y Jorís (1809-1867).

Militar constitucionalista i polític liberal de transcendència històrica a l'Espanya del segle XIX. Com a militar va participar a la primera guerra carlina en què va obtenir successius ascensos fins a tinent general, va ser capità general de l'Havana i director general d'infanteria, durant la guerra d'Àfrica (1859) va estar al comandament de l'exèrcit d'operacions que va prendre Tetuan i va obtenir el títolde duc de Tetuan amb grandesa d'Espanya.

Com a polític, va ser senador, ministre de la Guerra i president del Govern en diverses ocasions. De l'etapa com a president del Govern cal destacar el segon període (1858-1863), el qual es va caracteritzar per un auge econòmic, l'expansió dels ferrocarrils, la construcció d'obres públiques i diverses millores administratives.

Les restes mortals de Leopoldo O'Donnell van romandre a la basílica d'Atocha de Madrid fins al 1870, que van ser traslladades a l'església de Santa Bárbara del convent de les Salesas Reales de la mateixa ciutat. Des d'aleshores es troben en un mausoleu d'estil neorenaixentista fet de marbre de Carrara per l'escultor Jeroni Suñol.

El segell ens mostra la imatge de Leopoldo O'Donnell amb l'uniforme d'oficial general (casaca blau turquí amb solapa i coll encarnat i els entorxats), així com la Gran Creu Llorejada del Reial i Militar Orde de Sant Ferran, amb la banda de seda vermella amb filets ataronjats als extrems i la placa de l'orde i la seva venera.

Al fons apareix un quadre de Marià Fortuny, La Batalla de Tetuan, un oli de grans dimensions encarregat per la Diputació de Barcelona i que el pintor va deixar inconclús. En el quadre es veu el Sr. Leopoldo O'Donnell, en aquell moment president del Govern, dirigint diverses unitats integrants de l'exèrcit espanyol a la batalla de Tetuan.