25 Aniversario de la Última Expedición Ambulante de Correos

25 Aniversari de l'última expedició ambulant de Correos

Sembla que va ser ahir, quan el 30 de juny de 1993, partia de l’estació madrilenya de Chamartín, la que seria l'última expedició ambulant per ferrocarril de Correos a Espanya, i en canvi han passat vint-i-cinc anys. La filatèlia espanyola els commemora amb l'emissió d'aquest segell, homenatge a aquell servei de transport de correspondència i especialment, a aquells homes i algunes dones que se’n van fer càrrec i el van fer possible, contra vent i marea.

Perquè, des de les primeres expedicions ambulants, cap al setembre de 1855 entre Madrid i Albacete, la feina dels treballadors postals no va ser en absolut còmoda o fàcil. Tasques de càrrega i descàrrega a les estacions, la classificació de la correspondència en trànsit, el lliurament formalitzat a la destinació durant llargues jornades nocturnes patint els sotracs incessants del tren, en un temps en què el vapor era l'energia que movia el món.

Els cotxes i furgons postals han recorregut milions de quilòmetres de la nostra geografia; cotxes que, sèrie rere sèrie, amb les seves característiques pròpies i les seves transformacions, han anat deixant una reguera de notícies esperades allà per on passaven. Allí todos miran; con ansia suspiran… ¡suspiran con ansia! ¡con más ansia miran al coche más feo! Pero al que más quieren: ¡al coche correo! El tren satisfecho, buscando otra aldea, se va, pitorrea... que bé que ho definia Froilán Cete, pseudònim d'un ambulant, a l'Heraldo Postal de 1908.

Fred a l'hivern, calor a l'estiu, falta d'higiene, espais reduïts, perillositat, que de vegades acabava amb la pròpia mort. Amb el temps, les condicions de treball es van anar suavitzant, ja que s’hi van incorporar els avenços de la modernització: enllumenat i calefacció elèctrica, cuines, lliteres i dutxes, que van formar un nou decorat de l'interior del cotxe correu.

Vides partides, vides paral·leles, amics, i fins i tot amors a cada estació, com en la cançó de Rafael de León: Volverán las oscuras golondrinas, en mi balcón sus nidos a colgar, pero aquel ambulante de Correos, aquel no volverá...

Per això, Correos ens ho torna en un segell, en el qual es pot contemplar l'exterior d'un cotxe postal de la sèrie 1500 a l'anvers i, al revers, el seu interior, on l'ambulant, les saques i els seus efectes personals formen una visió ja inexistent.