Data d’emissió: 31 d’oct., 2018

Archivo General de Indias

CONSULTA TARIFES

Archivo General de Indias

HISTÒRIA

ARXIU GENERAL D’ÍNDIES. SEVILLA.

Des que es va descobrir el nou continent, els documents referents a les Índies estaven dispersos a Simancas, Cadis i Sevilla. Per això, el 1785, per desig del rei Carles III, es va crear l’Arxiu General d’Índies a la capital sevillana.

Va ser José Gálvez, secretari d’Índies, qui va impulsar aquest projecte, executat per l’historiador i acadèmic Juan Bautista Muñoz, cosmògraf major d’Índies.

La Llotja de Sevilla, l’espectacular edifici construït sobre plànols de Juan de Herrera, es va alçar en època de Felip II per als tractes de compravenda que feien els mercaders de Sevilla en aquella època. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987 i Bé d’Interès Cultural amb categoria de Monument des de 1983.

A poc a poc van anar arribant a aquest Arxiu els documents que generaven les diferents institucions relacionades amb les Índies: el Consell de les Índies, la Casa de Contractació, els consolats de Sevilla i Cadis o les secretaries d’Estat, que van aconseguir dibuixar la història de l’administració espanyola al Nou Món.

Aquest nou plec Premium dedicat a aquesta institució tan il·lustre, reflecteix el color i la gran afluència de visitants que desprèn una ciutat com Sevilla i també, les meravelles que custodia aquest històric edifici. Com a fons, podem veure la façana principal de l’edifici. 14 segells amb la imatge de fons de la galeria interior i en primer pla un fragment del Tractat de Tordesillas, document custodiat en aquest Arxiu.

Aquesta nova emissió de Correos, en el seu conjunt, ens trasllada d’alguna manera a una ciutat plena d’art, cultura i monumentalitat i pretén homenatjar el que avui en dia és l’arxiu més gran d’Espanya sobre la història del nostre país a Amèrica i les Filipines. No s’ha d’oblidar que en aquest lloc podem trobar-hi documents únics amb la signatura de grans personatges històrics com Cristòfol Colom, Hernán Cortes o Francisco Pizarro.

Un total de 43.000 lligalls, 80 milions de pàgines i 8.000 mapes i dibuixos es custodien amb recel al majestuós Arxiu General d’Índies.