Centenario del nacimiento de Gloria Fuertes

CENTENARI DEL NAIXEMENT DE GLORIA FUERTES

A esta isla que soy, si alguien llega,

que se encuentre con algo es mi deseo

–manantiales de versos encendidos y

cascadas de paz es lo que tengo–

Aquest poema de Gloria Fuertes donava títol al que va ser el seu primer llibre, Isla Ignorada, editat en la Colección Musa Nueva el 1950.

Amb aquests versos i un segell, Correos vol recordar aquesta dona que tant va aportar a les lletres espanyoles, a la poesia i, sobretot, als més petits.

I és que aquesta mestra de les lletres va néixer fa cent anys, i els seus poemes han servit per il·lustrar la vida de diverses generacions i de segur que ho continuaran fent els anys vinents.

“La gallinita en su gallinero”, “La araña de España” o “La oca loca” estaran sempre en la nostra memòria i les continuarem recitant als nostres fills i néts.

Gloria ens ensenyava què podríem fer amb un zero i com havíem de cuidar el nostre planeta lluitant contra la contaminació. També ens deia com d’avorrit pot ser esperar i esperar, i que només amb tres lletres tindríem la pau.

Va ser una persona especial que, des de molt petita, va donar senyals que la feien diferent de les nenes de la seva edat. Nascuda al castís barri de Lavapiés al si d’una família molt humil, aviat començaria a treballar per ajudar la seva família davant d’una màquina d’escriure copiant adreces, per la qual cosa cobrava un cèntim per cada sobre. Entre tecles i lectures, va començar a escriure poemes i, amb tan sols disset anys, ja va publicar el seu primer llibre.

Aquest va ser l’inici d’una gran carrera literària, que ens va deixar centenars de poemes per a grans i petits.

El segell ens mostra un bonic retrat de l’escriptora amb els cabells blancs i un somriure inoblidable. Aquesta imatge està composta per textos d’alguns dels seus poemes més cèlebres.

Gloria Fuertes va marxar el 27 de novembre de 1998 i el seu epitafi resumeix la seva vida: “Ya creo que lo he dicho todo / Y que ya todo lo amé”.