Patrimonio de la Humanidad. Alcalá de Henares

PATRIMONI DE LA HUMANITAT. UNIVERSITAT I RECINTE HISTÒRIC D’ALCALÁ DE HENARES

Aquest 2018 es compleix el 20 aniversari de la declaració de la Universitat i el recinte històric d’Alcalá de Henares com a Patrimoni de la Humanitat. Correos s’ha volgut sumar a aquesta commemoració amb l’emissió d’un segell que reuneix en una il·lustració alguns dels monuments més coneguts d’Alcalá de Henares que li atorguen la seva personalitat i que van permetre que la UNESCO considerés la seva universitat i el recinte històric Patrimoni Mundial el 1998.

Al centre, en color groc, destaca la famosa façana de la universitat que va ser construïda entre 1537 i 1561 per l’arquitecte Rodrigo Gil de Hontañón i que representava en les seves escultures i relleus platerescos el saber i les doctrines humanistes que s’impartien a l’alma mater, tot sota l’escut de l’emperador i rei Carles V d’Alemanya i I d’Espanya.

A l’esquerra solca el cel un dels símbols de la ciutat, una cigonya que vola sobre la façana del convent de les Mares Clarisses, famoses sobretot per les seves ametlles garapinyades, que durant molts anys han marcat un senyal important dels seus obradors, tant dels seus convents com de les seves pastisseries privades reconegudes per aquest producte singular elaborat amb cura i dedicació.

Tanca el seu costat occidental una torre emmerletada de la tanca que marcava els límits i destacava també el palau arquebisbal dels Senyors d’Alcalá, els arquebisbes de Toledo, un edifici magnífic que va cremar un mes després d’acabar-se la Guerra Civil per imprudència, de manera que es va destruir un dels conjunts monumentals més bonics d’Espanya, amb pati i escala del gran arquitecte renaixentista Covarrubias. En efecte, sota de la muralla s’aprecien les dues façanes que resten avui dia i que manifesten la grandesa que va arribar a tenir aquest excel·lent conjunt dels bisbes més poderosos d’Espanya.

Al costat contrari i en tons grisos s’observen uns altres dos edificis significatius d’Alcalá. Sota de la universitat, la façana principal de l’església magistral que va reconstruir el cardenal Cisneros, amb la seva torre esvelta i l’agulla esquinçant el blau cel. A l’altre costat, el que simbolitzaria l’orient, la façana romana del Col·legi de la Companyia de Jesús, amb el seu frontó triangular, i les ordres clàssiques que assenyalen la seva elegància. Les piràmides estilitzades, símbol de l’eternitat en el cristianisme, assenyalen els angles exteriors.

Tot un grup evocador de les essències d’aquesta ciutat madrilenya plena de sants, de metges i d’escriptors famosos, i que va donar a llum el més gran de la llengua castellana, el senyor Miguel de Cervantes.