Tradiciones y Costumbres. Camino de la Lana

Tradicions i costums. Camí de la Llana

Dins de la sèrie Tradicions i Costums, s'emet un segell dedicat al Camí de la Llana, la ruta ramadera que seguien els esquiladors, ramaders i comerciants relacionats amb les mercaderies de la llana i els seus derivats, i que unia el gran productor oví de La Manxa amb Burgos, capital comercial de la llana durant els segles XVI i XVII. En l'aspecte compostel·là, hi ha un pelegrinatge documentat per aquesta ruta durant la primavera de 1624 de Francisco Patiño, María Franchis i Sebastián de la Huerta, que van iniciar el pelegrinatge a la població de Monteagudo de las Salinas.

Els punts d'origen actuals del Camí de la Llana es troben en diferents ciutats com Alacant i València, transcorre després pels camins valencians i passa per localitats com Novelda, on hi ha una associació que és una de les principals precursores del renaixement i la recuperació d'aquest camí en l'era contemporània, fins a arribar a la província d'Albacete en la qual hi ha localitats de certa rellevància com Cabdet, pel fet de ser punt de confluència de diferents camins compostel·lans del sud-est peninsular, i Alatoz, on es troba la seu de l'associació que presideix aquesta província.

Després de travessar Conca, província de gran arrelament compostel·là, arribem a la localitat de Monteagudo de las Salinas, capital històrica d'aquest camí, on podrem visitar un promontori on s'ubica el monument que fa al·legoria a aquest fet detallat anteriorment i en què es basa la temàtica de l'edició del segell. Passem per Conca capital, esplèndida ciutat patrimoni cultural, i partim en direcció nord fins a arribar a Villaconejos de Trabaque, lloc de prestigi reconegut per la seva tradició d'acolliment íntim i personal al pelegrí.

A la província de Guadalajara, ens acull l'estendard dels seus albergs a la població de Salmerón, es tracta d'un antic palauet adaptat per a aquesta finalitat. Passarem per nuclis de població amb un gran patrimoni històric com Trillo i Cifuentes. Com a única variant del camí que tornarà a confluir de nou a la població medieval d'Atienza, trobem el tram que travessa la localitat de Sigüenza, on podreu contemplar la catedral esplèndida, entre altres bonics edificis, sense oblidar en aquest mateix traçat la població de Palazuelos, denominada “la petita Àvila de Guadalajara” per la muralla que l'envolta.

Una vegada entrem a la província de Sòria trobarem Retortillo de Soria, municipi que conserva dos pòrtics i 300 m de muralla de pedra com a vestigi d'una època medieval en què la vila estava fortificada. Prosseguint a través d'una vall abrupta i serpentejant que acompanya el riu Caracena arribarem fins a la localitat que porta aquest mateix nom i que té l'orgull de tenir una joia del romànic del segle XII que és l'església de Sant Pere, patrimoni històric nacional i un dels emblemes d'aquest camí. Cal ressenyar també la població de San Esteban de Gormaz, un dels nuclis més importants de Sòria i amb un gran patrimoni entre els quals destaca el castell, el més extens d'Europa.

Burgos ens rep, ens omple de bones sensacions i ens alegra la vista amb poblacions com Santo Domingo de Silos i el seu preciós monestir, a part d'una altra llarga llista de gran interès, començant pel seu entorn i la imatge espectacular d'aquesta vila quan entres fent el camí des del capdamunt de la muntanya que hi dona accés. Covarrubias és per si mateix un monument. Aquesta vila conserva l’essència i l’aspecte d'antany, no en va per tot això ostenta la certificació oficial de “poble bonic d'Espanya”. Mecerreyes és un poble acollidor i pintoresc on el tracte al pelegrí és exquisit, i que ofereix un alberg de la màxima qualitat en un edifici restaurat al gust de les antigues cases de pagès.

El segell es compon d'una il·lustració on apareixen diversos elements característics d'aquest camí, com les ovelles o el monument de Monteagudo de las Salinas on reposa una motxilla de pelegrí.