12 meses, 12 sellos. Albacete

12 MESOS, 12 SEGELLS. ALBACETE

El juny comença amb catifes de serradures fetes pels veïns de diferents poblacions de la província d’Albacete que omplen els seus carrers amb una capa multicolor i espectacular per celebrar el Corpus.

Aquest mes l’emissió 12 mesos 12 segells es dedica a la província d’Albacete, situada en una cruïlla neuràlgica de vies que la converteix en un punt estratègic de comunicacions entre Andalusia, Llevant i la Meseta. Les poques notícies certes que es coneixen es refereixen a un vell castell d’època califal. És el nucli de l’Al-Basit àrab, que donarà el nom a la ciutat, del qual no queden més restes que una petita quantitat de ceràmica trobada al costat de l’actual edifici de la Diputació Provincial. Durant l’època medieval aquesta zona va ser escenari de moltes lluites entre cristians i musulmans fins a la conquesta del castell d’Albacete el 1241. L’any següent Pelayo Pérez conquereix Chinchilla i Albacete passaria a dependre d’aquesta població en qualitat de llogarret.

Formant la lletra A apareixen diversos elements que, com fragments d’un calidoscopi, fan aparèixer diferents parts de la província.

En la lectura de “El Quixot” es nota el delit que produïa en Cervantes la gastronomia de la província d’Albacete. Avui dia aquest plaer es cultiva amb cura en molts dels seus fogons, dels quals continuen sorgint miraculosos plats tradicionalment manxecs, com l’atascaburras: Plat típic dels dies de neu de la província d’Albacete, sobretot de la serra, a base de bacallà dessalat i oli d’oliva; all, ous durs, oli, patates i nous s’han anat incorporant posteriorment a la recepta original. L’aspecte és de mousse, la textura d’un puré de patata, però amaga un sabor contundent.

Els miguelitos són uns dolços típics de la localitatdeLa Rodafets ambpasta de full fina, farcits de crema i empolvorats ambsucre llustre. El seu secret resideix en una elaboració acurada i artesana.

En l’actualitat s’elaboren amb diferents varietats de farcit: xocolata, xocolata blanca... encara que els més sol·licitats continuen sent els originals de crema.

Durant segles, la tècnica de l’acer de Castella-la Manxa ha estat reconeguda com un referent, i encara es parla de l’acer toledà o de les navalles d’Albacete. El seu secret continua guardat amb zel pels artesans i les indústries de Castella-la Manxa. La ganiveteria és una de les activitats artesanes més importants i creen peces que es caracteritzen per la seva durada i per la capacitat de no perdre el tall en molt de temps.

Castell d’Alcalá del Júcar: Des de la distància, Alcalá del Júcar ofereix una visió espectacular: les cases, escalonades en un turó altíssim, es disposen al voltant de la fortalesa, construïda pels almohades entre els segles XII i XIII. És un bon exemple d’arquitectura islàmica, amb una torrassa pentagonal, i dues petites torres de planta circular, disposades en tres altures. Restes de l’antiga muralla envolten la fortalesa. És interessant considerar que aquí ja hi va haver assentaments ibers i romans, que també van triar el turó com a punt de vigilància i defensa.

Castell de Chinchilla de Monte-Aragón: La fossa colossal tallada a la roca que envolta el castell produirà vertigen al visitant: té una amplada de deu metres i una profunditat de sis. Reconstruït al segle XV, ens permet conèixer un castell adaptat a l’ús de les armes d’artilleria, incorporades a les guerres en l’època. El recinte del castell està envoltat de murs de maçoneria, amb espitlleres estretes i torres cilíndriques a les cantonades. Encara es poden apreciar restes de muralles d’època musulmana i posterior, així com dues portes, la de Diablos i la de Tiradores. Juan Pacheco, marquès de Villena, va manar reconstruir el castell sobre la fortalesa àrab anomenada “XerifEl-Edrisi”. Però a més, a Chinchilla de Monte-Aragón es pot gaudir d’altres meravelles medievals, com escuts i casalots pràcticament intactes, i restes arqueològiques iberes i romanes.

Per acabar, apareix a la franja inferior el color carmesí propi de la bandera de la província