12 meses, 12 sellos. Badajoz

12 MESOS, 12 SEGELLS. BADAJOZ

Al febrer el segell dedicat a “12 mesos, 12 segells, 12 províncies” és Badajoz. Com la resta dels segells d’aquesta sèrie, el presideix una BA a manera de les matrícules antigues amb un fons blau, un dels colors de la bandera de la província de Badajoz.

Una província que, tret d’excepcions com Mèrida, és una gran desconeguda pel que fa a la seva riquesa cultural, turística i de lleure. Per conèixer una mica més aquesta província s’han triat diferents elements per il·lustrar el segell:

Apareix com un element principal de la gastronomia el pernil, producte estrella de porcs alimentats amb glans en una zona de deveses i serralades. El formatge de la Serena amb DO elaborat exclusivament amb llet crua procedent dels ramats d’ovelles merines característiques de la comarca de la Serena. I s’acaba amb el vi DO Ribera de la Guadiana a Almendralejo.

Destaquem la seva fauna en la figura de la cigonya, tan present en aquesta província i en aquesta època de l’any. Pel que fa a la flora, l’alzina surera és l’arbre més representatiu de la devesa i l’explotació del suro.

Les columnes del temple de Diana a Mèrida ens traslladen al passat romà, quan aquest temple destacava dins d’una gran plaça coneguda com el Fòrum de la Colònia. Envoltada d’importants edificis públics, va ser el centre urbanístic i el principal lloc de trobada dels ciutadans d’Augusta Emèrita. El temple va ser construït amb granit procedent de pedreres locals i revestit amb estuc.

Des del segle XVII és conegut popularment com a Temple de Diana, encara que actualment sabem que va estar consagrat a Roma i a l’emperador. A finals del segle XV, seguint els gustos de l’època pels vestigis de l’antiguitat, Alonso Mexía, cavaller de l’Ordre de Santiago, va construir la seva residència palatina sobre les restes del temple romà. Actualment es conserva part de la façana principal del palau renaixentista. El 1972 l’edifici va ser expropiat amb la intenció de recuperar l’antic temple romà encara que, posteriorment, es va decidir mantenir part del palau pel seu valor patrimonial indubtable.

El retaule i campanar de l’església del Divino Salvador de Calzadilla de los Barros, d’estil gòtic, data del segle XV. Al seu interior, l’element més rellevant és el retaule major, un dels pocs exemplars gòtics que es conserven a Extremadura. Tots dos van ser declarats Monument Historicoartístic el 1982.

La torre va ser construïda amb carreus una mica irregulars a les cantonades. De planta rectangular, i rematada en espadanya, està formada per dos cossos separats per una línia de permòdols. Des del capdamunt de la torre es gaudeix d’una bonica vista sobre l’entorn.

A la capella major és on descansa l’obra més destacable del conjunt, el retaule major. Aquest monument, de finals del segle XV o principis del XVI, és un dels pocs exemplars gòtics que es conserven a Extremadura. Obra d’Antón de Madrid, amb una disposició en tres plans, mostra escenes de la vida de Crist i la Verge.