12 meses, 12 sellos. Gipuzkoa

12 MESOS, 12 SEGELLS. GIPUZKOA

Aquest 2019, l’última província a la qual es dedica la sèrie 12 MESOS, 12 SEGELLS és GIPUZKOA. Platges de somni, viles monumentals, caserius envoltats de muntanyes espectaculars i una extensa i variada oferta cultural i gastronòmica fan que Gipuzkoa sigui un territori plural, on cada comarca té personalitat pròpia. Al segell, diferents elements componen una G:

La seva capital, Donostia-Sant Sebastià, considerada una de les ciutats més boniques del món. La badia de La Concha, amb l’illa de Santa Clara al centre, és sens dubte la imatge més coneguda d’aquesta ciutat, on la barana del passeig de La Concha ha il·lustrat nombroses fotografies.

L’activitat industrial de la província es representa amb un engranatge metàl·lic.

La gastronomia és un altre dels grans atractius i és que els amants de la bona taula tenen a Gipuzkoa una oferta gastronòmica difícil d’igualar, amb tota mena de sabors, aromes i textures que s’adapten a tots els paladars. Els deliciosos i variats pintxos que adornen les barres dels bars sorprenen cada dia els visitants. El formatge idiazabal és un altre dels emblemes culinaris de la província. Des de temps immemorials, els pastors i les pastores han elaborat amb llet crua d’ovelles latxa i de raça Carranzana aquest apreciat formatge madur de pasta premsada, el pes del qual oscil·la entre 1 i 3 quilos, i que es pot presentar sense fumar o fumat, segons la tradició gastronòmica de les diferents valls.

Una ampolla de xacolí present a tantes taules, ja que és un vi jove i dinàmic que marida perfectament amb peix i marisc. La qualitat està definida per les característiques pròpies que li aporten, d’una banda el medi natural i les varietats conreades, on el raïm madura en vinyes assolellades i protegides dels vents freds del nord, i de l’altra, l’elaboració acurada dels qui el produeixen. Pots triar entre les diferents varietats: blanca, blanca fermentada en bota, rosada i negra.

La txistera per al joc de la cesta punta: el joc de la pilota es pot considerar un esport universal que s’ha practicat des de l’antiguitat de moltes maneres diferents. Es considera que el nom prové del llatí pila i que amb la romanització es va introduir a Europa. Possiblement ha estat la cesta punta, a la qual també s’anomena shistera, joko-garbi i punta-balea, la més practicada a escala mundial.

En el fons del segell apareix l’ermita de San Telmo sobre la formació geològica denominada flysch. Des de sempre, l’ermita ha estat un indret on han anat pelegrins i visitants. Penjada d’un precipici, sembla que s’enfili sobre les làmines de roca del flysch de Zumaia. La seva ubicació no pot ser casual i ens evoca un lloc que sempre ha d’haver estat màgic. Des del seu pòrtic es poden veure formacions rocoses en les quals s’escriuen 60 milions d’anys de la història de la Terra. Avui és una de les imatges més fotografiades de la costa basca, a la qual cosa ha contribuït, sens dubte, que fos l’escenari del casament dels protagonistes de la pel·lícula Ocho apellidos vascos.

A la franja inferior, tal com a la resta de la sèrie, apareix el color blanc de la bandera de la província flanquejada aquesta vegada, en un costat per l’escut, i en l’altre, per un lauburu de pedra. Traduït literalment com “quatre caps” (lau = quatre i buru = cap), és un símbol mitològic molt antic que representa el sol. Un astre en moviment, en forma d’hèlix, amb formes curvilínies. És comú a gairebé tot Europa i es va estendre d’uns pobles als altres, encara que està associat sobretot amb la tradició celta. És un signe de bon auguri i representa el sol que foragita l’influx del mal, per això es poden veure lauburus gravats en pedra sobre les portes de moltes cases i caserius.