12 meses, 12 sellos. Granada

12 MESOS, 12 SEGELLS. GRANADA

En vigílies d’una de les festes amb més arrelament popular de Granada, El día de la Cruz (s. XVII), s’emet un segell dedicat a la província de Granada dins de la sèrie 12 mesos 12 segells 12 províncies.

Per il·lustrar el segell es parteix de les lletres GR i el color verd a la franja inferior com el color de la província de Granada, i s’hi han inclòs diferents elements per conèixer millor una província situada a la vora del mar Mediterrani, en plena serralada Penibètica i que té la capital a la ciutat de Granada. A la província, s’hi poden distingir tres zones ben diferenciades: la costa, la plana granadina i la zona de les muntanyes. Cada zona té unes característiques climàtiques, orogràfiques, històriques i situacionals particulars que la distingeixen de la resta.

S’arriba al cel des dels cims escarpats de Sierra Nevada, parc nacional des de 1999 i representatiu dels sistemes mediterranis de muntanya i alta muntanya. En aquesta serra se situen els pics més alts de la península Ibèrica: el Mulhacén (3.482 m) i el Veleta (3.392 m), aquest últim surt nevat en el segell. Tota la zona dels cims mostra les marques de l’erosió glacial, amb valls en forma de U, circs coronats per crestes i llacunes que ocupen les depressions.

La importància de la gastronomia es destaca en els productes conreats a la seva costa tropical que, per la situació mediterrània, proximitat amb Àfrica i la protecció de Sierra Nevada, fan que tingui un microclima subtropical ideal per al conreu de fruites tropicals com l’alvocat o més exòtiques com la carambola que es poden veure en el segell.

No ens podem oblidar del fruit del magraner: la magrana que apareix tant a l’escut de la província com en el de la ciutat, i que li dona nom. Una fruita que a l’Orient és considerada com un símbol de l’amor i la fecunditat i les virtuts de la qual han estat difoses per poetes com García Lorca.

El monument per excel·lència de Granada: L’Alhambra no hi podia faltar. Donant forma a la G apareix un arc d’estuc tan característic d’aquesta construcció. L’Alhambra, denominada així pels murs de color vermellós («qa'lat al-Hamra'», castell vermell), està situada al capdamunt del turó d’al-Sabika, al marge esquerre del riu Darro, a l’est de la ciutat, davant dels barris de l’Albaicín i de l’Alcazaba.

La catedral de Guadix, denominada Santa Apostòlica Església Catedral de l’Encarnació de Guadix, suposa un compendi d’història, art i tradició religiosa. Té el títol d’apostòlica perquè està considerada la primera diòcesi de tot el territori que avui forma el nostre país, Espanya... Per tant, la història de la catedral de Guadix té els orígens espirituals en l'aparició del cristianisme a la Hispania romana. L’atractiu principal de la catedral de Guadix rau en la seva riquesa arquitectònica, que fusiona en un sol conjunt, de manera harmoniosa, els tres estils corresponents a cada una de les èpoques en què va ser construïda, des del gòtic fins al barroc.