12 meses, 12 sellos. Ourense

12 MESOS, 12 SEGELLS. OURENSE

“Per l’abril cada gota en val mil” diu el refrany, per això hem dedicat aquest mes dins de la sèrie 12 mesos 12 segells 12 províncies a Ourense, una província que no s’entén sense l’aigua: la dels rius i bassals, la de la pluja, la que juga a les fonts del nucli antic i, molt especialment, les seves aigües termals mineromedicinals.

Per il·lustrar aquest segell partint de les lletres OU i el color blau a la franja inferior com el color de la província, s’han inclòs diferents elements per conèixer millor la província d’Ourense.

Un fragment del finestral de la torre de la catedral basílica d’Ourense, catedral de San Martiño, ja que és un eix monumental de la ciutat que articula el centre històric al voltant del qual es va anar desenvolupant la ciutat.

Un element que no pot faltar en cap celebració el pop, tot i ser una província d’interior destaca i és coneguda per les pulpeiras, tradició que es remunta a l’Edat Mitjana. En aquell temps, l’ordre cistercenca d’Oseira, a 20 quilòmetres de la ciutat, tenia territoris que s’estenien fins a la ria de Marín. Per treballar-los, els camperols de la costa pagaven tribut al monestir (que està representat al segell amb el campanar), un delme que sovint arribava en forma de pop. Així va començar la tradició d’importar-lo i es va desenvolupar una tècnica d’assecatge que en mantingués el sabor i les propietats en una època en què els transports eren lents, i que va consolidar la recepta tradicional del pop «á feira» que es cuinava a les romeries i als mercats de l’interior.

Les fonts termals d’As Burgas són un dels espais més emblemàtics i estimats de la ciutat, molt lligat als seus orígens. Aquí va néixer l’antiga Aquis Aurienses («aigües d’or»), un assentament romà format al voltant d’aquests brolladors mineromedicinals que avui continuen brollant a més de 60º C al cor del centre històric.

L’alambí per destil·lar l’orujo, que és un aiguardent obtingut per destil·lació d’orujos de raïm, és a dir, les parts sòlides de la verema que no s’aprofiten en l’elaboració prèvia del vi i que pertany al mateix tipus de beguda que els marc francesos, les grappes italianes, les bagaçeiras portugueses o els tsiroupos grecs.

Les impressionants gorges del Sil i del Miño, amb paratges imponents (gorges de 500 m de profunditat i petites vinyes en pendents escarpats que requereixen un esforç heroic) i bonics monestirs. Les condicions climàtiques permeten que espècies típicament mediterrànies es refugiïn aquí, com les alzines sureres i els cirerers d’arboç que acompanyen les taques boscoses autòctones de roures i castanyers. Els ocells rapinyaires com l’àguila reial i el falcó pelegrí també troben el seu hàbitat a les roques de més difícil accés de la gorja.

A la localitat d’A Trabe (Ourense) abunden els boscos de castanyers ("soutos", en gallec). Les castanyes, fins a l’arribada dels cultius americans, van ser una font d’aliment indispensable a la cuina rural gallega, sobretot en àrees de muntanya. Avui, segles després, són un producte autòcton cada vegada més apreciat gastronòmicament,