12 meses, 12 sellos. Valencia

12 MESOS, 12 SEGELLS. VALÈNCIA

La de gener té mala fama, però la costa de setembre, amb el final de l’estiu i la tornada a la rutina després de les vacances, és també força complicada. Per no oblidar-nos completament del temps estival, el mes de setembre ha estat el triat perquè la sèrie 12 MESOS 12 SEGELLS 12 PROVÍNCIES estigui dedicat a València/Valencia, província que destaca pel bon clima i les seves platges. Limita amb el mar Mediterrani a l’est i amb les províncies de Castelló i Terol al nord, Conca i Albacete a l’oest i Alacant al sud.

El segell es compon de diferents fragments de diversos elements característics de la província que componen la lletra V.

Segons estableix el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Arròs de València, la paella valenciana només pot comercialitzar-se amb aquest nom si conté els deu ingredients bàsics de la seva preparació tradicional: pollastre, conill, mongeta tendra, garrofó, tomàquet, arròs, oli d’oliva, aigua, safrà i sal. A més, segons la regió, s’admeten altres ingredients com all, carxofa, ànec, pebre vermell, cargols o romaní.

L’orxata de xufla (del llatí hordeāta, ‘de civada’) és una beguda refrescant (consumida també com a postres), originària d’Alboraya (València) preparada amb aigua, sucre i xufles remullades (o moltes), a més d’ingredients que en potencien el sabor, com la canyella i la pell d’una llimona. Pel que sembla, aquesta beguda ja era utilitzada a l’antic Egipte, ja que s’han trobat gots que contenen xufles com a part de l’aixovar funerari dels faraons.

Si hi ha una fruita lligada a València són les taronges, que gràcies al seu clima peculiar, es poden gaudir des d’octubre, la més primerenca, fins al juliol, quan acaba la més tardana. S’alternen disset varietats de taronges i mandarines valencianes que proporcionen excel·lents oportunitats de subministrar al cos la quantitat suficient de vitamina C, necessària per afrontar les grips, els refredats i els efectes de la contaminació d’hivern.

Uns focs artificials ens traslladen a Les Falles, unes festes que van del 14 (plantà) al 19 (cremà) de març amb una tradició arrelada a la ciutat de València i diferents poblacions de la Comunitat Valenciana. A més d’estar catalogades com a festa d’Interès Turístic Internacional, el novembre de 2016 la Unesco les va inscriure en la seva Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Les torres de Serrans, una imponent porta de la muralla baixmedieval, van ser construïdes pel mestre Pere Balaguer entre 1392 i 1398. Es tracta d’una obra de pedra picada formada per dos grans cubs pentagonals que flanquegen la porta pròpiament dita, en arc dovellat de mig punt. La façana interior presenta grans obertures rematades en arc, concebudes com a tribunes a diferents altures on se situaven les famílies principals de la ciutat per seguir les celebracions populars o l’entrada de personatges il·lustres que hi arribaven. El monument ha estat declarat d’Interès Historial Artístic.

La Barraca és una construcció petita, amb teulada de dues vessants, en la qual vivia tota la família. Estava dividida en 2 dormitoris entre els quals hi ha un espai dedicat a la cuina, que només s’utilitzava a l’hivern ja que a l’estiu es cuinava fora. Podem distingir-ne diferents tipus; la de la gent de l’horta, a la mateixa horta, la de pescadors, a la platja, i a l’Albufera les dues modalitats. El clima de València i la fertilitat de les seves terres permet diverses collites a l’any, amb un sistema de conreu que necessita atenció especial. Aquest és el motiu pel qual la gent de l’horta construeixen les barraques al peu de l’horta, amb materials que brinda la naturalesa; fang, joncs, canyes i canyissos.