12 meses, 12 sellos. Zaragoza

12 MESOS, 12 SEGELLS. SARAGOSSA

El mes de juliol la sèrie dedicada a 12 MESOS, 12 SEGELLS, 12 PROVÍNCIES està protagonitzada per la província de Saragossa. La província està situada en una cruïlla natural de camins i ocupa la franja central d’Aragó, al nord-est de la península Ibèrica.

Els seus pobles mostren orgullosos els vestigis de les cultures que han jalonat la seva història i un estil de vida peculiar. Ibers, romans, musulmans, jueus i cristians han marcat el desenvolupament d’aquesta terra.

Del seu patrimoni artístic destaquem dos monestirs cistercencs: el Monestir de Veruela del qual s’ha inclòs una de les rosasses que coronen les arcuacions ogivals que s’estenen pel claustre central del monestir, i el Monestir de Piedra que amaga vuit segles d’història i presenta les característiques principals de l’arquitectura cistercenca. El segell incorpora la Torre de l’Homenatge del s. XII, ja que és el símbol o logo del monestir.

Destaquem la inclusió de la Basílica del Pilar de la qual apareix una de les seves torres que s’estenen elegants sobre la ciutat de Saragossa. En els últims anys una de les seves torres s’ha convertit en un dels millors miradors de la ciutat.

El parc natural del Moncayo està ubicat a l’oest de Saragossa marcant una frontera natural amb la veïna Sòria, suposa el punt més alt del Sistema Ibèric i també d’aquesta província aragonesa, i arriba fins als 2.315 metres d’altitud del pic Moncayo o San Miguel. La muntanya imponent, sagrada pels celtibers i bressol mitològic dels romans, apareix majestuosa i ocupa tot el fons del segell.

La reserva natural de la Llacuna de Gallocanta inclou 1.925 hectàrees de la llacuna més 4.550 hectàrees de zona perifèrica de protecció. La llacuna és coneguda perquè dona alberg a una infinitat d’aus, tant residents com durant els diferents passos migratoris. S’ha estimat que més de quaranta mil grues arriben a aquest aiguamoll en grans bandades entre els mesos d’octubre a març. La seva entrada cap al tard i la seva sortida a trenc d’alba constitueix un gran espectacle visual i sonor.

L’escut de la Casa de Ganaderos, la creació de la qual es remunta a l’edat mitjana, en ple apogeu del Regne d’Aragó, el 18 de maig de 1218, i des dels seus inicis passa a controlar els temes que més afecten els ramaders saragossans, la jurisprudència i les pastures. La Casa ha anat canviant de nom, adaptant-se als temps i transformant-se en funció dels moments econòmics que li ha tocat viure. La Casa de Ganaderos ha estat junta local, associació, sindicat o cooperativa segons avançaven els temps i canviaven els contextos econòmics i polítics. Fins als nostres dies. Se la reconeix com una institució que durant vuit segles ha format part de la història d’aquest país, i, amb la seva tasca diària, ha ajudat i continua ajudant a formar la cultura de l’oví i convertir-la en una de les claus de la identitat aragonesa.

També apareix un fragment de tela del vestit del Cipotegato de Tarassona, una de les seves festes més conegudes. Aquest mític personatge encaputxat i vestit d’arlequí amb els colors groc, verd i vermell, cada 27 d’agost a les 12:00 hores inicia el seu recorregut per la ciutat mentre la multitud el persegueix llançant-li tomàquets.

No podien faltar els “adoquines”, caramels bastant durs de moltes mides, però, n’hi ha que poden arribar als 5 kg. Tenen quatre sabors tradicionals: taronja, maduixa, llimona i anís. Destaca el seu embolcall ple de colors que als extrems recorden el cachirulo, el mocador típic de les Festes del Pilar (també se n’ha inclòs un fragment al segell), els colors del qual indiquen el sabor del caramel que porta dins. Al centre del paper trobem una imatge de la Verge del Pilar, amb un abillament que fa joc amb el color dels extrems. Però el que més agrada és que, una vegada l’obres, a l’interior trobes la lletra de tres jotes aragoneses.

No podia faltar Francisco de Goya, màxim representant d’aquesta província, del qual s’inclou també a manera d’homenatge filatèlic un fragment del segell del 1958.

La franja inferior és de color vermell, com un dels colors de la bandera de la província.