50 Aniversario de la llegada del primer hombre a la luna

EFEMÈRIDE. 50 Aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna.

El 20 de juliol de 1969, dos nord-americans, Neil Armstrong i Edwin Aldrin van trepitjar per primera vegada un altre cos celeste, la Lluna, “en nom de tota la Humanitat”, tal com deia una placa a la nau Eagle (Àguila), en la que havien allunat. Aquella missió, batejada com Apol·lo XI, va comptar també amb un tercer home, Mike Collins, que va seguir tot sol a la nau Colúmbia orbitant el nostre satèl·lit, en espera de recollir els seus companys per tornar junts a la Terra. L’èxit del perillós periple va ser total, i així ha quedat per als annals de la història.

El 1961, el president Kennedy va convèncer el Congrés per a “...posar un home a la Lluna abans que acabés la dècada”. L’Agència Nacional de l’Espai dels Estats Units (NASA) va assumir el desafiament i va recórrer immediatament als especialistes internacionals més destacats en diversos camps de la ciència, com requeria una gesta d’aquella magnitud.

La complexitat dels vols del programa Apol·lo, i la seguretat dels tripulants, exigien una comunicació instantània entre les naus i els centres de control a la Terra. Així va entrar Espanya per la porta gran a través de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), que va aportar les seves estacions de seguiment i control espacial de Fresnedillas i Robledo (Madrid), i Maspalomas (Gran Canària). Els tècnics espanyols –braç a braç amb els nord-americans– van controlar escrupolosament les constants vitals dels astronautes, i van processar l’allau de dades que van anar arribant de la Lluna alhora que els transmetien una infinitat d’instruccions per assegurar la correcta navegació espacial, i assenyalar el lloc i el moment de l’allunatge. Per tot això, aquesta ajuda insubstituïble va ser anomenada “L’enllaç vital”.

Arribat el moment cabdal del primer allunatge, va ser l’estació de Fresnedillas (Madrid Apol·lo, en l’argot tècnic de la NASA), i els seus homes, els que van tenir la responsabilitat i l’honor d’ajudar directament en el descens de la nau Eagle i els seus tripulants Armstrong i Aldrin. Les paraules d’Armstrong: “L’Eagle ha aterrat.” van ser una primícia emocionada a Fresnedillas abans de sentir-se a Houston.

Més tard, els passos trèmuls d’Armstrong van deixar l’empremta a la superfície lunar i van culminar la gesta col·lectiva més gran mai empresa per l’ésser humà, que Espanya i un grup d’espanyols havien fet possible. Així ho va ratificar el mateix Armstrong públicament, en assegurar que: Sense les comunicacions vitals mantingudes entre l’Apol·lo XI i l’estació espacial Apol·lo Madrid a Fresnedillas, podem afirmar que el nostre aterratge a la Lluna no hauria estat possible.

L’emissió es presenta com un full bloc en format tríptic que, quan s’observa tancada, mostra dues seccions de la Lluna i una antena que emmarquen el segell. Al segell apareix una il·lustració en calcografia d’Aldrin sobre la superfície lunar que té de fons la imatge de la Terra des de la Lluna. Els elements que apareixen en desplegar el full bloc són, d’una banda, el mòdul lunar Eagle posat a la Lluna i un punt de control de vol per homenatjar no només els qui van ser a la Lluna, sinó totes les persones que van fer possible aquesta proesa també des de la Terra, sense oblidar-nos de destacar l’aportació espanyola. Tot el tríptic porta cold foil per donar una aparença de metal·litzat, com els vestits i el material utilitzat en les expedicions espacials. A més, aquesta emissió inclou Realitat Augmentada.