Cine español. Fernando Guillén

CINEMA ESPANYOL. FERNANDO GUILLÉN GALLEGO

L’any 2013 ens deixava un gran actor espanyol, cap d’una gran saga que no fa més que consolidar-se en el cinema del nostre país.

Fernando Guillén va néixer a Barcelona el 1932. Malgrat que la seva vocació era la realització cinematogràfica, en no tenir l’edat reglamentària per ingressar a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques (IIEC), va desviar la seva carrera cap als escenaris. Va formar part de les companyies del Teatro Español i del María Guerrero, i més tard va crear la seva pròpia juntament amb la seva dona, la també actriu Gemma Cuervo. Posteriorment va desenvolupar la seva carrera als estudis de Televisió Espanyola.

El 1991 va guanyar el Premi Goya al millor actor principal pel seu paper en Don Juan en los infiernos.

A més de les seves representacions a Estudio 1, va protagonitzar nombroses sèries d’èxit com La saga dels Rius o Los jinetes del alba.

En el cinema, a més d’aquest paper que li va donar l’estatueta del pintor espanyol, va interpretar papers importants i molt aplaudits en pel·lícules com La estanquera de Vallecas, La ley del deseo o Mujeres al borde de un ataque de nervios, les dues últimes del director manxec Pedro Almodóvar.

Va ser un gran professional de l’escena, potser no un galant de l’època, però sens dubte conqueria a través de la mirada i de la seva elegància en actuar.

El segell que homenatja aquest gran actor del cinema espanyol mostra una imatge en blanc i negre d’un primer pla de l’actor, recolzant la cara en la seva mà i mirant directament a l’objectiu, amb aquest gest tan personal que aconseguia conquerir la càmera i el públic que hi havia al darrere.

La màgia del cinema ens dona la possibilitat de viure i reviure aquestes històries que romanen per sempre. Aquesta immortalitat del cinema es traspassa a la dels actors, que gràcies a les seves interpretacions sempre restaran vius a les seves pel·lícules.