Data d’emissió: 27 de set., 2019

Patrimonio artístico. Teatro Campoamor. Oviedo

CONSULTA TARIFES

Patrimonio artístico. Teatro Campoamor. Oviedo

HISTÒRIA

PATRIMONI ARTÍSTIC. 125 ANIVERSARI DE LA CONSTRUCCIÓ DEL TEATRE CAMPOAMOR

El Teatre Campoamor d’Oviedo és mundialment conegut, sobretot, per ser el lloc en el qual cada any es lliuren els premis Princesa d’Astúries.

Però el cert és que aquest teatre ha celebrat el seu 125 aniversari i la seva història inclou moltíssim més.

Va ser construït entre 1883 i 1892 per J. López Salaberry i Siro Borrajo Montenegro sobre els terrenys que havia ocupat el convent de Santa Clara.

Fins aleshores, les representacions teatrals es feien a la Casa de Comedias del Fontán, al costat de la plaça del mateix nom.

L’estat ruïnós d’aquest teatre va fer sorgir la necessitat de crear un espai nou per representar òperes i obres teatrals.

L’ascens de l’alta burgesia va accelerar l’arribada de la modernitat a la ciutat: el ferrocarril i el telèfon arriben a Oviedo, la llum elèctrica substitueix el vell enllumenat de gas i es crea el dipòsit d’aigües del Fresno. La vida comercial es fomenta amb la iniciativa pública: es construeixen els mercats de Trascorrales, del 19 de Octubre i d’El Progreso. Es creen moltes escoles, escorxadors i macelos.

Els habitants d’Oviedo reclamen també el seu espai de lleure i l’alcalde d’aleshores, José Longoria Carvajal, els escolta i posa en marxa el projecte.

Conceben un teatre modern, bonic i sobretot segur. Amb planta de ferradura i una acústica excel·lent, està inspirat en el Teatre de la Comedia de Madrid.

Incorpora columnes i baranes de ferro a les llotges i una cosa innovadora com són els salons amplis en lloc dels passadissos estrets dels vells teatres. Com a novetat, el teatre es dota amb il·luminació elèctrica.

Com a dada curiosa, no es permetia fumar al recinte teatral, sobretot, per no molestar les senyores.

El full bloc té la particularitat de ser un full desplegable, on podem veure el segell que recull una imatge de la sala de butaques amb l’escenari al fons i, quan està plegat, el veiem emmarcat a la façana principal d’aquest teatre monumental amb una fila de butaques en primer pla.