500 años nacimiento de D. Pedro Menéndez de Avilés

PERSONATGES. 500 anys del naixement de Pedro Menéndez de Avilés

Hi va haver un temps en el qual la sola menció de Pedro Menéndez de Avilés infonia pànic entre els corsaris que assetjaven la flota espanyola, provocava admiració entre els marins que travessaven l’oceà i inspirava un profund respecte i confiança als dos reis espanyols a qui va servir: Carles I i el seu fill, Felip II. A través d’aquest segell rescatem de l’oblit actual un home que és considerat com un dels més grans navegants que ha tingut la història d’Espanya. Un personatge que, al llarg de la seva vida, va aconseguir ser adelantado de la Florida, capità general de les Índies, governador general de l’illa de Cuba i conseller d’Índies.

Nascut el 15 de febrer de 1519, de jove va donar mostres del seu caràcter audaç i intrèpid embarcant amb tan sols catorze anys per combatre la pirateria. Anys després, va poder armar la seva pròpia embarcació en la qual va enrolar dos germans i el seu cunyat, Gonzalo Solís de Merás, qui, a més, seria el cronista de la seva gesta. En poc temps va assolir gran fama com a caçador de pirates i va aconseguir la seva gesta més important assaltant el port de La Rochelle a fi de donar mort al corsari Jean Alphonse de Saintonge i rescatar cinc vaixells espanyols que havia segrestat. Assabentat de la seva audàcia i valor, Carles I li va atorgar patent de cors per defensar de pirates el Cantàbric i el Carib.

El 1565 Felip II el nomenà adelantado de la Florida a fi d’explorar i colonitzar el nou territori i defensar-lo de la presència d’hugonots francesos, que començaven a establir-se a la regió. A més, el navegant alimentava l’esperança de trobar el seu fill, també marí, que havia naufragat a la zona uns quants anys abans. Durant la seva estada a Florida, Pedro Menéndez va aconseguir fundar la població habitada més antiga d’Amèrica del Nord, San Agustín, i una xarxa de fortificacions que defensaven els nous assentaments.

El 1574 va ser nomenat capità general de la flota que havia d’auxiliar Luis de Requesens en la rebel·lió de Flandes, però va morir per malaltia el 17 de setembre d’aquell mateix any.

A la seva vida d’exploració i viatges cal afegir les importants aportacions que va fer a la navegació marítima en cartografia, arquitectura naval i sobretot, dissenyant fins al més mínim detall la flota d’Índies, que de manera regular, comunicaria al llarg dels segles Espanya amb el Nou Món.