Humor gráfico. RICARDO

HUMOR GRÀFIC

Aquest any, el full bloc està protagonitzat per una de les impressionants il·lustracions de l’humorista gràfic Ricardo Martínez, RICARDO.

Un rinoceront fet amb la tècnica scratchboard, té com a banya una bústia de Correos, que és el motiu principal del segell d’Humor Gràfic. Una bústia en la qual podem veure el seu personatge de referència, Goomer, que es disposa, somrient, a introduir una carta per l’obertura. Goomer va ser el seu personatge emblemàtic durant gairebé 30 anys. Es va publicar a El País, El Mundo, El Jueves... fins i tot als Estats Units, l’Índia, Malàisia i altres països. D’aquesta manera el segell presenta la seva faceta d’il·lustrador i la de dibuixant d’historietes que, segurament, és el que li ha donat més popularitat.

Nascut a Xile, fill d’emigrants espanyols que en plena adolescència s’instal·laria a Espanya, on a finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980 es va iniciar en el món de les il·lustracions publicitàries.

En aquella època, al costat del seu amic Nacho (José Ignacio Moreno Cuñat), va crear el còmic Goomer, publicat primer per El País i des de 1990, a El Mundo.

En aquest últim diari va ocupar el càrrec de cap de redacció adjunt i va dirigir el Departament d’Art, moment en què també va començar la seva etapa com a il·lustrador polític.

Però, si alguna cosa crida especialment l’atenció del seu treball prolix són els dibuixos d’animals, com el que il·lustra aquesta emissió, que estan fets específicament per a la imatge d’aquest segell.

L’origen, segons el mateix artista, es troba en uns àlbums de cromos que li va regalar el seu pare sobre el regne animal. Elefants, lleons o lèmurs van fer que s’obsessionés en certa manera pel món animal.

El fruit d’aquesta obsessió va donar lloc, entre altres coses, a un llibre, El animal ilustrado, en el qual s’uneixen esbossos, dibuixos o processos de creació d’aquestes obres d’art on podem gaudir dels animals en plena naturalesa o antropomorfitzats utilitzant aquesta tècnica, que consisteix a raspar amb un tallant una post o un cartó pintat de negre. Segons l’autor, la base del dibuix és a l’esbós, la part del procés amb la qual s’ho passa més bé.