Data d’emissió: 30 de març, 2020

Los Caminos de Santiago del Norte Peninsular. Camino de Liébana

CONSULTA TARIFES

Los Caminos de Santiago del Norte Peninsular. Camino de Liébana

HISTÒRIA

ELS CAMINS DE SANT JAUME DEL NORD PENINSULAR

El Camí de Sant Jaume del Nord és una de les rutes històriques de totes les que formen part d’aquest pelegrinatge ancestral. Aquesta en concret, és una de les més utilitzades pels pelegrins europeus per arribar a Compostel·la i visitar la tomba de l’apòstol Santiago.

Aquest “camí” creua tot el nord d’Espanya, seguint la cornisa cantàbrica des de França fins a Galícia.

El Camí de Sant Jaume del Nord multiplica les variants per evitar les riberes i els entrants del mar, fins que arriba a l’interior gallec.

Des de fa anys, Correos dedica un carnet a aquesta ruta; en concret, aquest any al seu pas per San Vicente de la Barquera i San Toribio de Liébana.

El primer dels segells té com a motiu l’església de Santa María de los Ángeles de San Vicente de la Barquera. Declarada Bé d’Interès Cultural l’any 1931, domina tota la vila i està envoltada per una muralla en la qual es pot veure la que és coneguda com la “porta dels pelegrins”, aquella per la qual han de passar les persones que fan la ruta compostel·lana en fer el seu recorregut. Aquesta església és un dels exemples més destacats de l’arquitectura gòtica a Cantàbria i un dels símbols del Camí de Sant Jaume del Nord.

El segon dels segells està dedicat a l’església de Santo Toribio de Liébana. No tots els Camins de Sant Jaume porten fins a l’apòstol. Alguns, com aquest, es bifurca i es converteix en el Camí de Liébana, una via de pelegrinatge compostel·là mitjançant la qual és possible guanyar les mateixes indulgències que si arribés a Compostel·la, però sense sortir de Cantàbria.

Al monestir de San Toribio es conserva una de les relíquies més important de la cristiandat: el tros més gran que es coneix de la Creu de Crist. Per aquesta raó,

molts dels pelegrins que viatjaven cap a Santiago de Compostel·la pel Camí del Nord es desviaven per tocar o besar la fusta en la qual va ser clavat Crist. Des del moment en què el papa Juli II va atorgar el privilegi a Santo Toribio de Liébana perquè celebrés el seu propi Any Jubilar, són molts més els que escullen aquesta ruta.