Mujeres en el Deporte. Olímpicas. Blanca Fdez. Ochoa

DONES EN L’ESPORT: OLÍMPIQUES

En els Jocs de 1900 a París, 22 dones van competir en tenis i golf. En els Jocs d’Amsterdam de 1928, el deu per cent dels esportistes van ser dones. Ja en la nostra època, si ens remuntem als últims Jocs Olímpics a Río, les dones van representar el quaranta-cinc per cent dels participants.

Es pot dir que, encara que queda molt camí per fer, s’han superat molts prejudicis sobre els rols de gènere en l’esport.

L’esport femení a Espanya també ha evolucionat, des de Lilí Álvarez, primera esportista espanyola de la història, fins a Paz Corominas, primera nedadora espanyola finalista en la seva especialitat; o Margot Moles, pionera de l’atletisme femení espanyol que va destacar també en altres esports com l’esquí, el llançament de disc, pes i martell, l’hoquei i la natació, passant per Miriam Blasco, primera medalla d’or en judo.

Correos, que sempre ha donat suport a l’esport espanyol, ha seguit de prop les gestes de l’esport femení i dedica a aquestes dones, en concret, a les esportistes olímpiques, un full bloc que té com a protagonistes tres dones que han fet història en l’esport olímpic: Lilí Álvarez i Margot Moles com a pioneres en unes olimpíades; i Blanca Fernández Ochoa, primera dona espanyola a guanyar una medalla olímpica. Ho va fer en l’eslàlom dels Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville, el 1992.

Blanca Fernández Ochoa va aconseguir el bronze, una medalla que per a ella va ser com un or, després que quatre anys abans, a Calgary, Canadà, una caiguda li va impedir de pujar al capdamunt del podi.

El segell recull un bonic primer pla de l’esquiadora, que s’emporta la medalla de bronze a la boca per besar-la i celebrar així la seva victòria.

Blanca ens va deixar massa aviat, però sempre quedarà en la memòria de tothom el seu gran somriure, que va lluir tant en la competició com en la vida.